Oriol Vilapuig | La nit sexual | Fundació Suñol, Barcelona



Oriol Vilapuig - La nit sexual


Exposició: del 24 de març al 2 de setembre de 2017 
Comissariat: Oriol Vilapuig i Fundació Suñol, Barcelona

Inauguració: 23 de març de 2016, a les 19:30h 

Sota el títol La nit sexual, pres del llibre homònim de Pascal Quignard, l'artista Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964) articula l'exposició en set àmbits i un preàmbul, marcat pels espais de la primera planta de la Fundació Suñol. Les obres s'organitzen en dos eixos: per una part el que es pot definir com a formes de resistència i supervivència sobre certs sentiments de pèrdua i por, basant-se en l'obra de Pier Paolo Pasolini, i per l'altre els treballs al voltant de l'erotisme entès com una forma de desbordament entre una voluptuositat extrema, el pudor i l'espant, des del seu aspecte sagrat i ontològic, partint d'autors com Georges Bataille, Pierre Klossowski i el mateix Pascal Quignard. 

La Fundació Suñol presenta fins el 2 de setembre una exposició monogràfica d'Oriol Vilapuig, conformada per més de trenta obres que es mostren al públic per primera vegada. La majoria són políptics realitzats entre el 2010 i el 2016, que incideixen en metodologies que apareixen sovint en els darrers treballs de l'artista, com són la utilització de la forma d'assaig com a actitud d'estudi i l'ús de la tradició i l'art com un espai simbòlic que conforma el nostre inconscient col·lectiu. Aquests treballs es vinculen a través del llenguatge del dibuix, com a experiència vinculada al cos, però també com una possibilitat per a construir imaginaris. Per comprendre la proposta expositiva que presenta la Fundació Suñol, s'ha d'entendre el terme assaig com una forma d'estudi i indagació oberta que reclama a l'espectador una mirada en constant construcció i que ens obliga a posar en dubte els límits de la nostra experiència. 

Quan ens afrontem a l'obra de Vilapuig, la tradició es comprén en el seu sentit més literal com allò que ens precedeix o ens ve donat, no com a espai a superar sinó com un espai per habitar, que ens acull en una experiència compartida, reiterada i renovada al mateix temps. Aquest és el motiu del constant ús de la cita i l'apropiació d'altres autors que apareixen també en forma d'escriptura a les seves obres. Molts elements en els treballs d'Oriol Vilapuig ens remeten a la història de la cultura. En ells hi ha referències directes al passat clàssic: mites de la literatura grega i llatina i a certes cultures anteriors com l'egípcia. Hi ha imatges misterioses: una ànima que es desdobla en el somni o en la mort, una parella en còpula, bèsties en l'acte de devorar, l'ombra d'un ocell que també pot ser l'espectre d'un pensament obscur al passar. Aquestes obres s'han d'entendre com a imatges marcades pel gest que comporta l'acte de dibuixar, un gest que per altra banda uneix l'arcaic i el contemporani, i ens remet a la seva inestabilitat a partir del mecanisme de la cita, l'apropiació i el muntatge. Aquests mecanismes fan visible experiències al voltant del cos, el desig, l'erotisme i el seu caràcter sagrat, la pèrdua, la por i el temps inscrit en els seus constants cicles vitals. 

Amb motiu de l'exposició s'ha editat una publicació que actua de manera paral·lela a la mostra, repensant els ritmes, relacions i tensions que es produeixen quan les obres es desplacen al format llibre. A més de contenir la totalitat de les obres presents a l'exposició, inclou els textos La imagen en la punta de la lengua, de Valentín Roma, i Sabiduría del trazo: la noche sexual, de María Virginia Jaua. 

Oriol Vilapuig (Sabadell 1964) va estudiar a l'Escola d'Art EINA de Barcelona (1982-1985) i és Llicenciat en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de la Universitat de Barcelona (1985-1990). Combina la seva pràctica artística amb la docència a l'Escola ILLA de Sabadell. Recentment el seu treball s'ha pogut veure a les exposicions: La por més antiga, Galeria Joan Prats (Barcelona, 2012), Cartografías contemporáneas, Caixaforum (Barcelona i Madrid, 2012), Episodis crítics (1957 - 2011), MACBA (Barcelona, 2012), Contra Tàpies, Fundació Tàpies (Barcelona, 2013), Tan funesto deseo, Galería casa sin fin (Madrid, 2014), Contornos de lo audiovisual: Puntos para un movimiento que rodea, Tabakalera (San Sebastián, 2015), La lliçó de Diògenes, Tecla Sala (L'Hospitalet de Llobregat, 2016).


Fundació Suñol
Pg. de Gràcia 98
08008 Barcelona, Catalunya.

#museus #barcelona #exposicions #inauguracions #agenda #europe

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada