Oriol Vilapuig | La nit sexual | Fundació Suñol, Barcelona
Exposició: del 24 de març al 2 de setembre de 2017
Comissariat: Oriol Vilapuig i Fundació Suñol, Barcelona
Inauguració: 23 de març de 2016, a les 19:30h
Sota el títol La nit sexual, pres del llibre homònim de Pascal Quignard, l'artista Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964) articula l'exposició en set àmbits i un preàmbul, marcat pels espais de la primera planta de la Fundació Suñol. Les obres s'organitzen en dos eixos: per una part el que es pot definir com a formes de resistència i supervivència sobre certs sentiments de pèrdua i por, basant-se en l'obra de Pier Paolo Pasolini, i per l'altre els treballs al voltant de l'erotisme entès com una forma de desbordament entre una voluptuositat extrema, el pudor i l'espant, des del seu aspecte sagrat i ontològic, partint d'autors com Georges Bataille, Pierre Klossowski i el mateix Pascal Quignard.
La Fundació Suñol presenta fins el 2 de setembre una exposició monogràfica d'Oriol Vilapuig, conformada per més de trenta obres que es mostren al públic per primera vegada. La majoria són políptics realitzats entre el 2010 i el 2016, que incideixen en metodologies que apareixen sovint en els darrers treballs de l'artista, com són la utilització de la forma d'assaig com a actitud d'estudi i l'ús de la tradició i l'art com un espai simbòlic que conforma el nostre inconscient col·lectiu. Aquests treballs es vinculen a través del llenguatge del dibuix, com a experiència vinculada al cos, però també com una possibilitat per a construir imaginaris. Per comprendre la proposta expositiva que presenta la Fundació Suñol, s'ha d'entendre el terme assaig com una forma d'estudi i indagació oberta que reclama a l'espectador una mirada en constant construcció i que ens obliga a posar en dubte els límits de la nostra experiència.
Quan ens afrontem a l'obra de Vilapuig, la tradició es comprén en el seu sentit més literal com allò que ens precedeix o ens ve donat, no com a espai a superar sinó com un espai per habitar, que ens acull en una experiència compartida, reiterada i renovada al mateix temps. Aquest és el motiu del constant ús de la cita i l'apropiació d'altres autors que apareixen també en forma d'escriptura a les seves obres. Molts elements en els treballs d'Oriol Vilapuig ens remeten a la història de la cultura. En ells hi ha referències directes al passat clàssic: mites de la literatura grega i llatina i a certes cultures anteriors com l'egípcia. Hi ha imatges misterioses: una ànima que es desdobla en el somni o en la mort, una parella en còpula, bèsties en l'acte de devorar, l'ombra d'un ocell que també pot ser l'espectre d'un pensament obscur al passar. Aquestes obres s'han d'entendre com a imatges marcades pel gest que comporta l'acte de dibuixar, un gest que per altra banda uneix l'arcaic i el contemporani, i ens remet a la seva inestabilitat a partir del mecanisme de la cita, l'apropiació i el muntatge. Aquests mecanismes fan visible experiències al voltant del cos, el desig, l'erotisme i el seu caràcter sagrat, la pèrdua, la por i el temps inscrit en els seus constants cicles vitals.
Amb motiu de l'exposició s'ha editat una publicació que actua de manera paral·lela a la mostra, repensant els ritmes, relacions i tensions que es produeixen quan les obres es desplacen al format llibre. A més de contenir la totalitat de les obres presents a l'exposició, inclou els textos La imagen en la punta de la lengua, de Valentín Roma, i Sabiduría del trazo: la noche sexual, de María Virginia Jaua.
Oriol Vilapuig (Sabadell 1964) va estudiar a l'Escola d'Art EINA de Barcelona (1982-1985) i és Llicenciat en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de la Universitat de Barcelona (1985-1990). Combina la seva pràctica artística amb la docència a l'Escola ILLA de Sabadell. Recentment el seu treball s'ha pogut veure a les exposicions: La por més antiga, Galeria Joan Prats (Barcelona, 2012), Cartografías contemporáneas, Caixaforum (Barcelona i Madrid, 2012), Episodis crítics (1957 - 2011), MACBA (Barcelona, 2012), Contra Tàpies, Fundació Tàpies (Barcelona, 2013), Tan funesto deseo, Galería casa sin fin (Madrid, 2014), Contornos de lo audiovisual: Puntos para un movimiento que rodea, Tabakalera (San Sebastián, 2015), La lliçó de Diògenes, Tecla Sala (L'Hospitalet de Llobregat, 2016).
Fundació Suñol
Pg. de Gràcia 98
08008 Barcelona, Catalunya.
Fundació Suñol
Pg. de Gràcia 98
08008 Barcelona, Catalunya.
#museus #barcelona #exposicions #inauguracions #agenda #europe