El gran temple d'August a Tarragona
Signat un conveni per estudiar si el temple d'August es troba sota el subsòl de la catedral de Tarragona entre l'Arquebisbat de Tarragona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Les dues entitats han signat un conveni de col·laboració per a l'estudi i publicació dels treballs arqueològics desenvolupats en el subsòl de la catedral de Tarragona. S'hi podria determinar l'existència d'un gran temple dedicat a l'emperador August després de la seva mort l'any 14 dC.
Les excavacions arqueològiques desenvolupades en el subsòl de la Casa dels Canonges durant el període 2000-2003, en el marc del pla director de la catedral de Tarragona, han permès la recuperació de nombrosos vestigis anteriors a la construcció de la Seu medieval. Per aquesta raó, l'Arquebisbat i l'ICAC han promogut aquest conveni, que permetrà l'anàlisi científica de les tasques arqueològiques i la seva difusió "conscients de la vàlua científica i cultural d'aquestes troballes tant des del punt de vista de la recerca arqueològica històrica de Tarraco com pel que representa per explicar la tradició de l'Església cristiana a Tarragona i les seves formes d'implantació urbana", segons l'arquebisbe Jaume Pujol.
Respecte a la troballa d'aquest Gran temple d'August sota la nau central de la Catedral, els experts es mostren cauts. El director de l'ICAC, Josep Guitart, ha apuntat que hi ha "indicis" que aquest temple, el més gran construït a Tarraco, es podria trobar en aquest punt, de manera que es desmuntaria la hipòtesi que es troba sota el Fòrum de la Colònia. Per la seva banda, el responsable de l'equip d'excavacions, Joan Menchón, ha admès que encara "no es tenen evidències físiques sobre aquesta qüestió perquè no s'han trobat els fonaments del temple".
De moment, les evidències constaten l'existència d'una plaça de 153 x 133 metres que podria ser la que presidia el temple. Aquesta hauria estat construïda després de la mort de l'emperador cap a l'any 14 dC, i el temple dataria del voltant del 40 dC. Se'n coneix l'existència per la troballa de monedes encunyades on es veia que el monument constava de vuit columnes i també per documents escrits on es feia referència a la intenció de construir un gran temple dedicat a l'emperador que havia mort. En les excavacions s'han trobat peces de la decoració marmòria de l'àtic del porticat de la plaça, entre els quals destaquen fragments dels clipeus decorats amb el cap de Júpiter Ammó, restes de columnes, capitells o frisos.
L'estudi d'aquests elements ha de permetre la restitució de l'alçat del porticat que envoltava el temple. També s'ha documentat un corredor perimetral excavat a la roca i que facilitava el drenatge i evacuació de les aigües pluvials. Aquest corredor va ser ocupat després per la comunitat monàstica medieval i respon a l'amplada de l'actual Casa dels Canonges. La plaça d'August va ser inutilitzada al segle IV però no se sap encara què ha passat amb el temple. A inicis del segle VI, el mur del recinte sacre va ser desmuntat parcialment i l'estratigrafia excavada pertanyent a aquest període conservava la majoria dels fragments de decoració arquitectònica recuperats. Aquestes evidències es relacionen amb la gran transformació urbanística de les acròpolis de la Part Alta i de la que va destacar la construcció del segon episcopi de la ciutat de Tarragona, aixecat a inicis de l'ocupació visigoda de la ciutat.
