José Antonio Troya

Obra "Tiempo Libre" de José Antonio Troya
José Antonio Troya és un pintor nascut a Logronyo de qui gairebé podríem dir que és un dibuixant, car en la majoria de les seves peces el color apareix exclusivament en petits punts alineats o ocupant petites extensions de tintes planes com contrapunt a un grafisme amb reminiscències d'il·lustracions senzilles i sense ornaments. Trobareu una bona mostra del seu treball a la web de La Xina Art, dins la secció "artistes".
Les opacitats, transparències i perforacions de les instal·lacions gràfiques al·ludeixen a una percepció que possibilita una mirada que va més enllà de la primera impressió visual, justament la intenció que ha expressat l'autor com a motivació de la seva obra: Mirar i ser mirat. No obstant això, l'observació dels esdeveniments, que és el que J. A. Troia diu mantenir com a contrast amb la realitat, no és precisament el que transmeten les seves peces: les protagonitzades per elements procedents de la naturalesa com troncs, «ordenades» ramificacions nues o bulbs, transformen la seva matèria primera -la fusta- en la base de construccions casolanes, de manera que la «informe» naturalesa, després d'un primitiu procés de transformació industrial, es converteix en un ordenat mecano constructor d'estructures. L'ordre està en la naturalesa i d'ella es desprenen les pseudoarquitectures en les quals la intervenció humana és la tònica. A part d'altres motius naturals com petits tolls líquids, també es representen objectes tan processats per la indústria com les típiques cadires d'espera.
L'univers icónic de J. A. Troia és per tant molt personal i procedeix de les seves pròpies experiències, pel que la seva interpretació es delega a l'eco que despertin en les pròpies vivències de l'espectador, ja que a l'autor li interessa la inquietud que provoca la pròpia ambigüitat de l'obra vetllada que obliga al qüestionament i la reflexió.
Les opacitats, transparències i perforacions de les instal·lacions gràfiques al·ludeixen a una percepció que possibilita una mirada que va més enllà de la primera impressió visual, justament la intenció que ha expressat l'autor com a motivació de la seva obra: Mirar i ser mirat. No obstant això, l'observació dels esdeveniments, que és el que J. A. Troia diu mantenir com a contrast amb la realitat, no és precisament el que transmeten les seves peces: les protagonitzades per elements procedents de la naturalesa com troncs, «ordenades» ramificacions nues o bulbs, transformen la seva matèria primera -la fusta- en la base de construccions casolanes, de manera que la «informe» naturalesa, després d'un primitiu procés de transformació industrial, es converteix en un ordenat mecano constructor d'estructures. L'ordre està en la naturalesa i d'ella es desprenen les pseudoarquitectures en les quals la intervenció humana és la tònica. A part d'altres motius naturals com petits tolls líquids, també es representen objectes tan processats per la indústria com les típiques cadires d'espera.
L'univers icónic de J. A. Troia és per tant molt personal i procedeix de les seves pròpies experiències, pel que la seva interpretació es delega a l'eco que despertin en les pròpies vivències de l'espectador, ja que a l'autor li interessa la inquietud que provoca la pròpia ambigüitat de l'obra vetllada que obliga al qüestionament i la reflexió.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada