Hermen Anglada i Camarasa

El CaixaForum de Barcelona s'endinsa en una exposició a l'univers del pintor català Hermen Anglada i Camarasa a través d'aproximadament 200 obres de l'artista i dels seus mestres i contemporanis a la mostra més completa realitzada sobre el pintor fins avui.

Hermen Anglada i Camarasa (1871-1959) va ser el pintor català més universal aparegut després de Marià Fortuny i abans de Joan Miró, amb un món pictòric ric, dens, variat i brillant, imbricat en el més viu de l'art mundial del canvi de segle. La seva pintura es va caracteritzar per la llum, l'estètica i el color. La mostra 'El món d'Anglada i Camarasa', que reuneix un centenar d'obres del pintor, pretén anar més enllà de l'antologia i ser un mirall de les seves influències amb l'exhibició de peces de mestres seus com Tomás Moragas o Modest Urgell i dels seus deixebles, la seva passió pel folklore i el decorativisme i la seva faceta com a col·leccionista en el període final de la seva vida.

El comissari de l'exposició, Francesc Fontbona, ha assegurat avui que, per aquesta raó, la mostra té dues possibles lectures: l'antologia d'Anglada i Camarasa, amb peces des dels seus inicis fins als últims paisatges mallorquins, i l'explicació del seu "entorn" artístic. Anglada i Camarasa es va formar a Barcelona i a finals del segle XIX va fer el salt a París, on va viure anys de precarietat i grans privacions. En l'exposició, es poden veure les primeres obres del pintor com el dibuix 'Cobert', de 1896, i el retrat dels seus pares a càrrec de Tomás Moragas. Francesc Fontbona ha explicat que la mare d'Anglada i Camarasa no era molt procliu que es dediqués a la pintura. El pintor es va instal·lar a París el 1898, on va tenir el peruà Carlos Baca-Flor com a introductor en els cercles artístics. D'aquesta època, la mostra recull el retrat de l'industrial Josep Rocamora o diversos olis que mostren la vida nocturna de París com 'Retrato de Mme.Berthe', 'La morfinómana' o 'Campos Elíseos'. Aquest àmbit de l'exposició es completa amb un petit autoretrat d'Anglada i Camarasa, i també els retrats que d'ell van fer Pablo Picasso i Albert Belleroche. Va ser una època de gran influència del pintor català a Europa, sobretot en l'art rus.

La personalitat d'Anglada i Camarasa s'associa a dos paisatges característics, d'una banda, el París nocturn de la 'Belle Époque', que va saber captar amb un art misteriós i subtil, i els paisatges de Mallorca, lloc en el qual es va refugiar fugint de la Primera Guerra Mundial i que va convertir en la seva terra de promissió. El paisatge mallorquí, interpretat en clau decorativista, es converteix en el tema central de la seva obra, en una època que l'eclosió de les avantguardes deixa fora de joc Anglada i Camarasa, que orienta la seva carrera cap als EUA. Refugiat a Montserrat durant la Guerra Civil i exiliat a França després de la victòria franquista, Anglada i Camarasa torna a Mallorca el 1948, on segueix pintant fins que un accident el 1953 l'obliga a deixar els pinzells.

El comissari de l'exposició, Francesc Fontbona, ha explicat que ha intentat posar un "èmfasi especial" en la relació d'Anglada i Camarasa amb la música, que es fa patent amb 'Los enamorados de Jaca', de 1913, o el retrat de l'actriu i cantant britànica Gertrude Lawrence.
Des de l'època de París, Anglada i Camarasa va reunir objectes i obres d'art que connecten amb la seva sensibilitat i l'exposició reuneix una mostra d'això a través de mantons de Manila, túniques del segle XIX, un vestit de torero, un cavallet de pintura, i també fotografies i retalls de premsa sobre el pintor. L'exposició, que es podrà veure a Barcelona a partir de demà i fins al 18 de març del 2007, es completa amb un cicle de conferències sobre el pintor i un concert amb un repertori de compositors com Albéniz, Chopin, Debussy i Granados.