Les vides d'Agustí Centelles


















Una de les fotografies més emblemàtiques de Centelles.


Centelles. Les vides d’un fotògraf. 1909-1985
és el títol de l’exposició antològica que es pot visitar al Palau de la Virreina de Barcelona (La Rambla, 99) fins el 4 de març i que reuneix més de 300 instantànies d’Agustí Centelles, el pare del fotoperiodisme català que va capturar imatges històriques de la República i la Guerra Civil.

És una mostra que aglutina gran part de la seva obra gràfica i, per tant, de la nostra memòria visual. Una aproximació a tota la seva obra però també a la seva vida o a les seves vides marcades per la República, la Guerra Civil, l’exili i la reconversió forçada a la fotografia industrial i publicitària. Ell mateix es definia com un "caçador d’imatges". Aquest caçador de moments i realitats va iniciar la seva carrera de fotoperiodista el 1927. I de seguida va veure que necessitava una "arma" més potent per anar de cacera i es va comprar una càmera Leica, de 900 pessetes, tota una fortuna en aquella època.

Agustí Centelles va ser grans esforços econòmics per adquirir l’aparell però el necessitava perquè donava resposta a la seva manera d’entendre el fotoperiodisme. Era lleugera, portava objectius intercanviables i, sobretot, permetia fer ràpidament diverses fotografies amb l’ús del rodet de pas universal.

El revolucionari aparell li permetia capturar moments i emocions per aconseguir que la fotografia tingués vida, que fos capaç per si sola d’explicar històries. Durant aquells anys, Centelles fa reportatges gràfics de diferents aspectes de la vida política, social i cultural catalana durant la República. Imatges quotidianes de manifestacions, judicis, atracaments, festes populars, competicions, esportives, o d’actes polítics. Amb tot aquest bagatge, esclata la Guerra Civil i Centelles fa la seva fotografia més famosa el 19 de juliol de 1936. Captura la imatge d’uns guàrdies d’assalt al carrer de la Diputació de Barcelona parapetats darrera d’una trinxera formada per cavalls morts. És el símbol de la resistència als carrers de Barcelona contra el cop d’estat del general Franco.

A l’exposició del Palau de la Virreina, es pot veure el negatiu original d’aquesta fotografia que va ser enquadrada per eliminar un home amb un revòlver minúscul que apareix darrera dels guàrdies i que li resta força i dramatisme a l’escena. Centelles. Les vides d’un fotògraf. 1909-1985 és una oportunitat única per conèixer el treball d’Agustí Centelles, que va morir a Barcelona fa més de vint anys.

Entrades populars