Retrospectiva de Jean-Honoré Fragonard
Una de les obres més famoses de l'artista francès.
CaixaForum de Barcelona dedica des del 10 de novembre a l'11 de febrer la primera retrospectiva a Espanya al pintor francès Jean-Honoré Fragonard en una exhaustiva exposició que reuneix 120 obres seves i d'altres artistes amb motiu del bicentenari de la seva mort.
'Jean-Honoré Fragonard (1732-1806). Orígens i influències. De Rembrandt al segle XXI' exposa, a més dels quadres de Fragonard, obres de Rembrandt, Jacob van Ruisdael, Marguerite Gérard, Giovanni Battista Tiepolo, Honoré Daumier o Glenn Brown, entre altres.
La retrospectiva, la més important després de la que es va presentar el 1987 en el Grand Palais de París i el Metropolitan Museum de Nova York, pretén trencar amb els tòpics que fan de Fragonard un pintor de cort i reivindicar la seva pintura oferint una visió nova de la seva obra.
(bio) Jean-Honoré Fragonard va néixer a Grasse el 5 d'abril de 1732. Va començar a estudiar pintura als 18 anys a París amb Jean Baptiste Simeon Chardin, però el seu estil es va formar principalment a partir de l'obra del seu mestre posterior,François Boucher.
El 1752 va guanyar el gran premi de Roma, després de ser deixeble durant tres anys del pintor francès Carle Van Lloo. Fragonard va estudiar i va pintar durant sis anys a Itàlia, on va rebre la influència del mestre venecià Giovanni Battista Tiepolo. AL principi, va desenvolupar un estil d'acord amb la temàtica religiosa i històrica. No obstant això, després de 1765 va seguir l'estil rococó, que llavors estava de moda a França. Les obres d'aquesta última època, que són les més conegudes, reflecteixen l'alegria, frivolitat i volupuositat del període. Es caracteritzen per la fluïdesa de línies, les vaporoses flors enmig d'un suau follatge i les figures amb postures i gestos plens de gràcia i elegància, normalment de dames amb els seus amants o de camperoles amb els seus fills.
La Revolució Francesa li va dur a la ruïna econòmica donat que la noblesa que li encarregava les obres va perdre la seva posició. Encara que va contar amb l'ajuda de Jacques-Louis David, el pintor més important de la nova escola neoclàssica francesa, Fragonard no va arribar a adaptar-se mai al nou estil i va morir en la pobresa el 22 d'agost de 1806 a París. Les taules que li va encarregar Marie-Jeanne Barry, amant de Luis XV, per a decorar el seu palau de Louveciennes constituïxen la seva obra més important. En aquesta sèrie, coneguda com Els progressos de l'amor, es troben La persecució i L'amant coronat (ambdós de 1771-1773, Col·lecció Frick, Nova York). En el Louvre de París es conserven cinc obres seves, entre elles Les banyistes (c. 1760) i L'estudi (1769). Altres obres notables són El gronxador (c. 1766, Col·lecció Wallace, Londres) i La carta d'amor (c. 1769-1770, Museu Metropolità d'Art, Nova York).
