Els cartells de Tàpies

La Fundació Antoni Tàpies de Barcelona revisa en una exposició la producció de cartells d'Antoni Tàpies a través de 110 obres que abracen totes les èpoques i interessos, servint de "biografia personal" del pintor català i reflex de la seva "coherència artística". La mostra 'Los carteles de Tàpies y la esfera pública' acosta el públic a aquells cartells en els quals l'artista "estava implicat" com una exposició pròpia, un toc d'atenció sobre una polèmica o la seva actitud, segons ha explicat la comissària i directora de projectes de la Fundació Tàpies, Núria Enguita.

La producció de cartellisme d'Antoni Tàpies no s'havia revisat des de fa més de 20 anys, quan es va presentar a la Fundació Miró la mostra 'Tàpies carteles', el desembre del 1983. La mostra es podrà veure a partir d'avui a la Fundació Tàpies i fins al 25 de febrer. Núria Enguita ha assegurat que la mostra reflecteix "els interessos" que ha mostrat Tàpies en la vida pública i les seves "relacions" amb el món social, polític i cultural amb cartells per a congressos, convencions, galeries o centenaris. La comissària ha remarcat que aquesta exposició cronològica de cartells suposa "una biografia personal" de Tàpies i "una memòria col·lectiva" dels catalans a través dels actes que s'hi reflecteixen. Segons Enguita, s'hi veu l'ús del blanc en els anys 60 als cartells d'exposicions, "la utilització d'objectes" en els 70, "la capacitat transformadora del vernís" dels 80 i la tornada en els últims cartells "al fons blanc i la figura amb violència en el gest". L'artista Antoni Tàpies ha assegurat que "no veu diferències" a l'hora d'encarar un cartell per una exposició pròpia o d'un altre encarregat per una associació o institució i ha sostingut que "l'art és vida i hi conflueixen moltes coses".

Tàpies ha recordat alguns dels quadres presents a exposicions com el pintat per a l'associació Pax Christi contra la pena de mort, el 1975, que després de superar la censura només es va poder exposar a esglésies, o un cartell del 1974 per una exposició a París, en què va canviar el castellà pel català. Un dels cartells més impactants de l'exposició és un del 1974 d'una exposició a la galeria Maeght de París en què l'artista va pintar la llegenda 'Assassins', referint-se a l'execució de Salvador Puig Antich. "La censura no podia fer-hi gran cosa, perquè no donava noms", ha dit Tàpies, recordant que París estava "ple" d'aquests cartells.

Entre els cartells que s'hi exposen figuren el del Primer Festival Popular de Cançó Catalana, el III Festival Internacional de Música de Cadaqués, la col·lecció de llibres de poesia Llibres del Mall, la marxa per la llibertat del 1976, el cinquè aniversari de l'Assemblea de Catalunya, a favor del 'no' a l'ingrés d'Espanya a l'OTAN, el desè aniversari de la mort de Salvador Allende, el primer aniversari de TV3, la celebració del mil·lenari de Catalunya, la solidaritat amb Bòsnia o el Síndic de Greuges. Els últims són dos, l'un per donar suport a la Plataforma per la Llengua i el de l'exposició mateixa. Per Tàpies, aquest últim "ha estat fàcil", i ha remarcat que les seves últimes creacions "són més emocionals que intel·lectuals". L'exposició 'Los carteles de Tàpies y la esfera pública' es completa amb un catàleg comentat i il·lustrat dels 245 cartells que l'artista ha fet des de la dècada dels 50 fins a l'actualitat.