Desiree Dolron
Avui us volem presentar la web d'una fotógrafa excepcional: l'holandesa Desiree Dolron. La comparació de les fotografies de Desiree amb les pintures dels mestres flamencs és inevitable. Dolron fa de la fotografia pintura, amb una tècnica treballada fins al detall. Cadascun dels seus retrats juga amb la idea de l'enigma. Els caps dels seus models es retallen sobre un fons negre, i els seus bonics rostres, suggereixen un món de misteri. Les fotografies incorporen un mecanisme d'ombres i llums precís i científic. L'espai augmenta i concedeix a les figures la profunditat necessària per a la crueltat de la seva solitud.
Iniciats el 2002, aquesta sèrie de retrats son l'esbós d'un projecte més extens on l'artista reconstitueix un univers imaginat amb elements del real. Es tracta doncs de trobar els models que s'assemblin a les visions preexistents. Com en pintura, es tracta de representar el tema que haurà estat, en primer lloc, objecte d'un estudi, d'un dibuix, d'un esbós. La fotografia es treballa de nou a continuació de manera numèrica. Els volums i les teixidures, les llums i les ombres, els colors i l'espai, corresponen a l'equilibri exacte imaginat per l'artista. Potser aquestes imatges exerceixen sobre nosaltres la mateixa fascinació provada davant la pintura: percebim una imatge que la memòria ens connecta amb un artista. En efecte, el fotògraf se situa en un mètode de registre de la realitat. Desirée *Dolron conceb un procés de creació que li éspropi, ella extreu en el real el que es refereix als misteris de l'esperit, i de la seva imaginació els efectes reals que alimentaran la ficció.
[bio] Desiree Dolron va néixer a Holanda, Països Baixos, el 1963. Del 1990 al 1999 va realitzar un treball documental sobre els rituals religiosos de la Índia, Malàisia, Pakistan, Tailàndia... Els seus treballs anteriors es van reunir en una obra titulada "Exaltació, Imatges de Religió i Mort". Detalls, cares i paisatges expressen amb vehemència l'atmosfera del sacrifici i el sofriment. Barrejant -hi terror i fascinació, les fotografies mostren la il·luminació mística que afecta el crucificat, l'extasiat xamànic desafiant el dolor i la concentració intensa de la creença, el poder d'un foc, d'una escultura o d'un objecte religiós sobre la realitat dels homes. Posteriorment va viatjar a Cuba. Va romandre sis mesos L'Havana on va fotografiar a la gent del seu barri, en els seus interiors i en els carrers de la ciutat.
