Hammershøi i Dreyer al CCCB




El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, CCCB (c/ Montalegre, 5 - 08001 Barcelona) presenta l'exposició Hammershøi i Dreyer que, per primera vegada, reuneix la producció de dos dels artistes danesos més universals de tots els temps: el pintor Vilhelm Hammershøi i el cineasta Carl Theodor Dreyer. La mostra és una coproducció del CCCB i l' Ordrupgaard de Copenhaguen, on s'ha pogut visitar fins al 7 de gener de 2007. Al CCCB s'inaugura el 25 de gener a les 20'30h i es podrà veure fins l'1 de maig de 2007.

La mostra compta amb 36 obres de Hammershøi i 12 muntatges audiovisuals que mostren fragments de les pel·lícules de Dreyer . L'exposició presenta igualment fotografies i documents procedents dels arxius privats dels dos artistes, que permeten apreciar el procés de reflexió i elaboració de les seves creacions.

[bio] Vilhelm Hammershøi (Copenhaguen, 1864 – 1916) és un artista que crea un estil personal, fora dels corrents del seu moment. L'obra de Hammershøi se circumscriu a uns pocs motius pictòrics: els interiors urbans de les estances on va viure; una dona solitària, normalment d'esquena, en un espai domèstic; els retrats de familiars i amics, alguns edificis monumentals de Copenhaguen i Londres, i els paisatges de l'illa danesa de Selàndia. Aquests motius insistents creen una atmosfera misteriosa, en què no hi ha acció aparent, i aquesta immobilitat és una de les claus de la seva fascinació. L'escala de colors de Hammershøi està dominada pels tons grisos, que en la seva paleta adquireixen una estranya profunditat. És un dels pintors que ha sabut expressar millor el temps de la solitud i la corporeïtat de la llum.

[bio] Carl Theodor Dreyer (Copenhaguen, 1889 – 1968) és un cineasta que va dirigir pel·lícules en què es depura la plàstica de la llum i l'ombra i que es caracteritzen per la recerca infatigable de veritats espirituals i de la bellesa. Al llarg de quaranta anys va filmar pel·lícules tant mudes com sonores, entre les quals podem esmentar El President (Præsidenten , 1918), Michael (Mikaël , 1924), El senyor de la casa ( Du skal ære din hustru, 1925), La Passió de Joana d'Arc (La Passion de Jeanne d'Arc , 1927), Vampyr (1932) i Dies irae (Vredens Dag , 1943). El 1955 Dreyer guanyà el primer premi del Festival de Cinema de Venècia amb la pel·lícula La paraula (Ordet). El seu darrer film, Gertrud (1964), és molt controvertit, però li valgué el premi danès Bodil a la millor pel·lícula de l'any. Avui dia és considerat un dels deu millors films de la història del cinema.

L'exposició que presenta el CCCB pretén, en primer lloc, donar a conèixer dos autors abastament reconeguts per la història de la pintura i la cinematografia, però escassament coneguts fora de l'àmbit danès. La de Barcelona és la quarta exposició internacional que es dedica a Hammershøi. Les pel·lícules de Dreyer es projecten molt de tant en tant i aquesta és una de les primeres vegades que es presenten en una exposició. El segon repte d'aquest projecte és mostrar les fortes relacions visuals i creatives entre ambdós artistes, així com en els seus mètodes, la seva comprensió íntima de l'art i les seves similituds estètiques.