La mort de Marcel Durliat

Marcel Durliat, va morir el passat dissabte als 89 anys. Art Neutre vol retre un darrer homenatge al reconegut medievalista, que va ser professor del liceu Aragó de Perpinyà, i posteriorment, catedràtic d’Història de l’Art a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, on havia nascut al 1917. També era membre de l'Institut d'Estudis Catalans, a la secció Històrico Arqueològica des de 1964. Marcel Durliat ha estat un referent per als estudis d'història de l'art medieval de Catalunya i un dels principals introductors de l'art català en la bibliografia internacional. Doctor el 1962 amb una tesi sobre l'art al Regne de Mallorca, va exercir la càtedra d'història de l'art universal de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.

Durliat és conegut a casa nostra pels estudis sobre l'art rossellonès, especialment per l'ordenació que va fer del patrimoni del Rosselló. Un llibre seu sobre la pintura, publicat el 1954, va iniciar una sèrie de volums sobre l'escultura romànica del Rosselló. D'aquests llibres en va sorgir el seu volum sobre l'art romànic al Rosselló del 1958, traduït al català després, del qual es van fer diverses edicions. L'activitat de Durliat va ser molt efectiva en la defensa del patrimoni rossellonès, pel qual va lluitar amb intensitat. Per exemple, pel retorn de les escultures del claustre de Cuixà, que eren a Nova York, i per la reconstrucció del mateix claustre. També és important la tasca de recuperació de les pintures murals de l'església de Casesnoves, prop d'Illa d'Altet, descobertes pel mateix Durliat el 1953, arrencades i venudes clandestinament el 1954 i conservades després en un museu de Ginebra. Durliat va fer una campanya que va aconseguir que el conjunt tornés al Rosselló.Ell també va ser fundador de les Jornades d'Estudis Romànics de Sant Miquel de Cuixà, que després de 30 anys es continuen fent cada juliol a l'abadia. Són unes jornades que contribueixen a projectar l'art medieval català al món. / Xavier Barral i Altet / Avui

Marcel Durliat (bio)

Tolosa de Llenguadoc, 1917-2007

Professor al Liceu Aragó de Perpinyà i, posteriorment, catedràtic d’Història de l’Art a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. És doctor en lletres (1962) i membre de la Comissió Superior de Monuments Històrics. Ha publicat importants treballs sobre la història i l’arqueologia, especialment catalanes i llenguadocianes, com La sculpture romane en Roussillon (1948-1954), Arts anciens du Roussillon: Peinture (1954), Roussillon roman (1958), L’art dans la royaume de Majorque (1962, traduït al català el 1964), L’art roman (1982) i La sculpture romane de la route de Saint Jacques Mont-de-Marsan (1990). Ha escrit també la breu Histoire du Roussillon (1963) i Les Barbares à l’an mil (1985). Autor de nombrosos articles en revistes especialitzades, féu col·laboracions per al Dictionnaire des églises de France (1966). És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la de Belles Arts de Barcelona.