Primeres conclusions del Simposi sobre Rusiñol
Obra La Glorieta (d'Aranjuez), de Santiago Rusiñol.
La localitat barcelonina de Sitges (Garraf) finalitza el Primer Simposi Internacional sobre Santiago Rusiñol i el Modernisme. La reunió, coordinada pel crític d'art Daniel Giralt-Miracle, reuneix una quinzena d'experts com ara el catedràtic Joaquim Molas, la professora Margarida Casacuberta, el director del Museu de Montserrat, Josep de C. Laplana, l'exdirector del Reina Sofia Juan Manuel Bonet, o els escriptors Baltasar Porcel, Vinyet Panyella i Gus van Hensbergen.
El simposi, organitzat per la SECC i l'Ajuntament de Sitges (Garraf), té com a objectiu "aprofundir, a través de conferències i col·loquis, en la figura de Rusiñol com a artista integral, reflexionar sobre les seves contradiccions i encerts i analitzar el modernisme i la societat de finals del segle XIX", segons ha explicat avui en la inauguració el regidor de Turisme i Promoció Cultural de l'Ajuntament de Sitges, Gabriel Serrano.
El coordinador del simposi, Daniel Giralt-Miracle, ha afirmat que Rusiñol "encarna el mite d'artista modern i va ser un dels motors que va impulsar la complexa i ambiciosa aventura del modernisme en l'àmbit català i espanyol". Després de l'acte d'inauguració, el catedràtic Joaquim Molas ha pronunciat la conferència d'obertura del simposi, amb el títol 'Santiago Rusiñol, un art sense fronteres'. Durant la ponència, ha explicat la versatilitat de Rusiñol com a artista integral i la seva relació amb altres artistes de caràcter nacional i internacional, i també la influència dels diferents corrents artístics de l'època.
Per la seva banda, l'expresident de Caixa Catalunya, el catedràtic Antoni Serra, ha tancat el primer matí del congrés amb la conferència 'L'entorn burgès de Santiago Rusiñol' en què ha analitzat el desenvolupament industrial de la Catalunya de finals del segle XIX. Serra ha assenyalat que, en un primer moment, "tot i les seves inclinacions artístiques", es "va resignar" i va seguir amb el negoci familiar. A la tarda, la coordinadora de l'Any Rusiñol, Margarida Casacuberta, ha parlat de la faceta humanística de l'artista i la professora d'Història d'Art de la Universitat de Barcelona, Isabel Coll, s'ha centrat en la seva aportació a l'art com a pintor.
La faceta periodística de Rusiñol, la menys coneguda, l'ha abraçat el catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, Josep María Casasús. La seva dedicació periodística "és el tret que li atorga l'arquetip d'artista modern", ha apuntat. Casasús ha assenyalat la seva participació a 'L'Esquella de la Torratxa' i a 'La Vanguardia'. En aquest últim, va escriure "un reportatge testimonial" que en aquell moment era "original" i "revolucionari". Hi va reflectir les seves experiències durant un viatge en carro per diferents llocs de Catalunya i un altre en bicicleta des de Barcelona fins a Vic amb el seu amic Ramon Casas. El membre de l'Institut d'Estudis Catalans Francesc Fontbona ha tancat el primer dia del simposi repassant les crítiques publicades en llibres, revistes i diaris sobre el polifacètic artista.
