Sempronio, l'últim cronista

Una exposició al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rbla. Catalunya, 10, pral. ) homenatja el periodista Andreu Avel·lí Artís Tomàs 'Sempronio' a través de fotografies, llibres i retalls dels articles del considerat cronista oficial de Barcelona, mort el mes de juliol passat. 'Sempronio, l'últim cronista', que es podrà veure a la seu del Col·legi a Barcelona des d'avui al 28 de febrer, reprodueix articles del periodista en diaris i revistes com ara 'El Borinot', 'Mirador', 'Destino', 'La Vanguardia', 'Avui' o 'Tele/eXpress'.

L'exposició també mostra fotografies, procedents dels arxius Artís, Josep Pernau i del Col·legi de Periodistes mateix, del cronista amb personalitats com ara Marlene Dietrich, Joan Miró, Pau Casals, Néstor Luján o José Maria de Porcioles. En una vitrina central de la mostra es poden veure objectes com el seu carnet de periodista, el de la Central Nacional Sindicalista, articles i edicions de llibres com ara 'Secretos de Barcelona', 'Taula de cafè' i 'L'accent de Barcelona'.

Andreu Avel·lí Artís i Tomàs va néixer el 1908 a Barcelona i va adoptar el pseudònim de Sempronio en la seva faceta de comediògraf, si bé després el continuaria usant en la seva faceta periodística. Sempronio és fill del periodista i historiador de l'art Josep Artís i cosí d'Avel·lí Artís-Gener, 'Tísner'. Va col·laborar en la 'Revista de Catalunya' i en acabar la guerra a 'Diario de Barcelona' i el setmanari 'Destino'. Sempronio va ser el primer director de 'Tele/eXpres' i de 'Tele-Estel', el primer setmanari en català autoritzat després de la contesa bèl·lica. El 1972 va ser nomenat cronista oficial de la ciutat i va publicar diverses novel·les i llibres relacionats amb Barcelona com ara 'Aquella entremaliada Barcelona', 'Quan Barcelona portava barret' i 'Barcelona era una festa'. En el món del teatre va ser autor de 'La impassible', 'Les flors del mal', 'Els fugitius de la Plaça Reial' i la sarsuela 'La canción del Paralelo'. Sempronio va morir el mes de juliol passat als 98 anys.