Willy Ronis a Lleida
El Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa de Lleida (Blondel, 3. Lleida) inaugura avui (a 2/4 de 8 del vespre) l'exposició del fotògraf Willy Ronis que es podrà veure fins el 22 d'abril de 2007.
Aquesta exposició, que reuneix 124 imatges, és fruit de l’estreta col·laboració amb el fotògraf, que amb noranta-cinc anys recorda perfectament l’abans, el durant i el després de cada imatge, de les milers que ha fet en tota la seva llarga carrera.
“Les meves fotos no són venjances contra la mort i no em fa pas l’efecte que tingui cap angoixa existencial. Ni tan sols sé on vaig, llevat que em situo —d’una manera més o menys fortuïta— davant de coses o persones que m’agraden i que estimo, que m’interessen, que em molesten o que m’agredeixen. I només després intento reflexionar, quan tinc les imatges davant meu”. Amb aquesta sincera declaració de principis, Willy Ronis resumeix el seu ideari vital i professional, al qual aquesta exposició vol rendir homenatge.
La selecció de les fotografies que componen la mostra ofereix a l’espectador una versió del treball de Ronis que, tot i que tradicionalment ha estat inscrit dins del discurs canònic de l’humanisme, és profundament conscient de la mateixa naturalesa de les imatges. Per a Ronis, la fotografia no és un fi en ella mateixa, sinó un mitjà a través del qual circula la seva pròpia experiència de la realitat social que l’envolta. Ja siguin fetes al carrer, a les fàbriques, a la natura o en la intimitat, les fotografies de Ronis són un compendi de moments que s’estenen per tota la seva biografia i amb les quals construeix la seva pròpia versió de la realitat.
[bio] Willy Ronis va néixer a París el 1910. Els seus pares hi havien anat a viure a principis del segle XX, fugint de la persecució que van patir els jueus de l’imperi rus. Willy Ronis va aprendre els secrets de la fotografia al costat del seu pare, que dirigia un estudi de retrat i retoc fotogràfic. De la seva mare, va heretar-ne la passió per la música.
Després de la mort del pare, el 1936, Ronis comença la seva carrera com a fotògraf industrial i reporter. Es va unir a Doisneau i Brassai, entre d’altres, a la Agència Rapho i el 1947 va obtenir el premi Kodak. El 1954 publica un llibre emblemàtic ‘Belleville-Ménilmontant’ que es converteix en una obra de referència per a la fotografia de l’època. Després mostra, amb gran èxit, la seva obra al MOMA de Nova York amb Brassai, Doisneau i Izis a l’exposició ‘The Four French Photographers’. També va formar part de l’exposició 'The Family of Man' i ha rebut importants premis com la medalla d’Or de la Biennal de Venècia (1957), el Gran premi de les Arts i les Lletres per a la fotografia i el premi Nadar pel seu llibre ‘Le fil du hasard’.
