'The Killing Machine i altres històries' al MACBA

Janet Cardiff & George Bures Miller “The Paradise Institute”, 2001

L'exposició 'The Killing Machine i altres històries' de Janet Cardiff i George Bures Miller s'inaugura avui (a 2/4 de 8 del vespre) al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, MACBA (Plaça dels Àngels, 1. Barcelona). Recull un total de deu instal·lacions que conformen un teixit d'experiències independents però complementàries. Cada obra imposa un temps i un ritme particular, i fusionen l'experiència del teatre, el directe, amb la del cinema, equiparant-se amb un nou gènere de narració. Precisament aquesta altra visualitat lectora aproxima les obres de Cardiff i Miller a la literatura, generant un guió que pot ser llegit o interpretat segons la mirada o l'oïda de cada lector-espectador, donant lloc a històries que conviuen en el temps i que transporten al visitant a ficcions superposades: la del museu i la de les obres.

Des de principis dels anys noranta, Janet Cardiff (Brusel·les, Ontario, Canadà, 1957) i George Bures Miller (Vegreville, Canadà, 1960) han treballat conjuntament en la realització d'obres que utilitzen el so i la veu com a matèria primera i tema principal. Per mitjà de tècniques d'edició i reproducció del so binaurals i l'ús d'auriculars i sistemes d'altaveus, aquests treballs poden ser considerats com autèntiques escultures sonores.

Les instal·lacions de Janet Cardiff i George Bures Miller es converteixen en unitats temporals d'experiència, en narracions que conjuguen relats ficcionals i efectes sonors que qüestionen l'experiència sensible del visitant, tot dissociant les impressions del sentit de l'oïda de les de la vista. L'espai escultòric es transforma, doncs, en un espai fantasmagòric o al·lucinatori on coincideixen en un lloc i un moment concrets tradicions culturals que són en aparença contradictòries. L'espectador es troba davant d'obres de difícil classificació, ja que proposen un collage que uneix formes de l'alta cultura, com són l'òpera, el cinema d'assaig o la literatura, amb la cultura popular, cinema sèrie B, rock'n'roll o les emissions radiofòniques.

El protagonisme en les seves obres el tenen la narració sonora, la solidificació del temps com a condició decisiva de l'experiència i la potència de la imaginació vinculada a la percepció dels sentits. Les seves propostes, en general, se situen en l'inici d'una nova tipologia de treballs artístics que problematitzen l'espai de percepció tradicional tot ampliant els mitjans i modes d'actuació i recepció per part del públic.