La Divina Comèdia de Miquel Barceló
La nova sala d’exposicions del Centre Cultural de la Fundació Cercle de Lectors de Barcelona (Consell de Cent, 323. Barcelona) presenta les aquarel·les originals que Miquel Barceló va realitzar per a l’edició de La Divina comèdia de Dante del Círculo de Lectores i la seva versió en català del Cercle de Lectors, fins el 28 de febrer de 2007.
L’exposició es completa amb tres obres de gran format: La grotte (2002), cedida per la Col·lecció Masaveu; Multiplicació del Pa i els Peixos II (2003), mural ceràmic que forma part dels preparatius de la intervenció a la Catedral de Mallorca, per cortesia de la galeria Jablonka (Colònia); i Crâne aux allumettes (2006), cedida pel propi autor.
L’hivern del 2000, el Cercle de lectors es va posar en contacte amb Miquel Barceló, un dels nostres artistes vius més reconeguts internacionalment, per proposar-li la il·lustració d’algun text clàssic, amb motiu de la celebració del 40è aniversari de Circulo de Lectores, el 2002.
L’elecció de Barceló va recaure en la Divina comèdia de Dante Alighieri (1265-1321), un text pel qual l’artista mallorquí ha sentit sempre una especial predilecció. Des de llavors, es va treballar estretament amb l’artista per acabar realitzant tres volums (Infern, Purgatori i Paradís) publicats entre el 2002 i el 2003, any en què se’n va reconèixer l’esforç editorial amb la convocatòria dels llibres més ben editats del Ministeri de Cultura.
A partir d’aquest moment, les aquarel·les originals de Miquel Barceló han estat exposades al Museu del Louvre (abril-juliol de 2004), a la Universitat de Guadalajara coincidint amb la Fira Internacional del Llibre (novembre-desembre del mateix any), i al Castel Nuovo de Nàpols (octubre-novembre de 2005), durant la Setmana Cultural Catalana.
Miquel Barceló renova i actualitza el text clàssic de l’autor florentí amb la seva mirada. Un text que manté tota la seva força en l’edició bilingüe que recull les que es consideren millors traduccions en vers existents: en català a càrrec de Josep Maria de Sagarra i en castellà d’Ángel Crespo.
El resultat és un text que, a través de la interpretació plàstica de Barceló, s’insereix plenament al segle XXI en una visió que fa conviure l’excels i el grotesc, la matèria i l’esperit.
