‘Collage, 1992-2007’ d'Anke Blaue

La galeria Artur Ramon (Palla, 10. Barcelona) presenta, fins el 10 de març, l’exposició ‘Collage, 1992-2007’ de la pintora Anke Blaue. Un conjunt de formes vestides amb papers; com les fulles caigudes dels arbres representades a través dels teixits i el color. El joc i l'experiència de l'artista amb les teles l’ha transportada al territori del paper. El seu món és cada vegada més essencial i analític, amb un rerafons espiritual que enllaça amb cultures remotes. El tema no és més que el pretext per a intentar resoldre els múltiples problemes que planteja l'art.

La simplificació es va apreciant en tot el seu treball. Les seves obres van adquirint una aparença senzilla, després de la qual s'oculta un difícil equilibri entre composició formal i color, el que crea atmosferes que ens permeten acostar-nos a estats meditatius. En l'última etapa, representada en aquesta exposició, veiem com, en les seves tela sobre tela, la composició s'esvaeix, i en els llenços predominen la superfície de color i el teixit del lli. Amb aquesta mostra es tanca un cercle iniciat fa uns 15 anys a Barcelona. Un llarg recorregut que arrenca amb la figura i acaba en les superfícies de color. En les superfícies de l'Ésser.

[bio] Anke Blaue va arribar a Barcelona procedent de Pietrasanta, Itàlia, lloc en el qual tradicionalment es concentren molts artistes. Allà va conèixer a Bruno Fonseca, amb el qual es traslladaria un temps després a Barcelona, on Anke va fixar la seva residència. Ja en aquesta ciutat, Bruno va ser el seu mestre, i amb ell es va endinsar en el l’universalisme constructiu de Joaquín Torres-García. Bruno, la va iniciar en l'essència de la pintura, i amb ell va aprendre que les lleis que regeixen aquest art són sempre les mateixes, tant en el figuratiu com en l'abstracte: composició, interrelació de tons, matèria, plasticitat, fidelitat del material a la seva materialitat. I, aplicant això, va realitzar bodegons, retrats i nus, tant en pintura a l'oli com en dibuix, sempre a partir de l'observació de l'objecte. A través de Bruno, es va obrir al món de vells mestres Cézanne, Piero della Francesca, Velázquez, Goya i El Greco. Al mateix temps, va aplicar tot aquest aprenentatge a les seves obres abstractes, escultures i collages. Als pocs mesos d'establir-se Anke a Barcelona, una troballa fortuïta li va permetre sintetitzar tota la seva època dedicada exclusivament a l'escultura amb l'abstracció constructivista posterior: davant del seu estudi va trobar una gran quantitat de velles escenografies teatrals, salons burgesos, restaurants vuitcentistes, carrers napolitanas, traçats portuaris...realitzades artesanalment, amb papers i teles pintades de colors ja envellits. Fent servir trossos d'aquests materials, d'aquests papers, Anke va crear les seves pròpies composicions, en les quals es distingien encara, al principi, elements figuratius de caràcter primitiu.