'Cartografies: Adaptacions Urbanes III' a MXEspai



La Galeria MXEspai presenta l'exposició 'Cartografies: Adaptacions Urbanes III' de Matilde Marín, Rosalia Maguid i Sílvia Rivas. Fins el 28 d'abril.

Des del final de la Guerra Freda, l'acceleració frenètica de l'economia global no ha fet sinó accentuar la distància enorme que ja existia entre països pobres i rics. En són efecte els fluxos migratoris, que requereixen una reestructuració social i cultural urgent i que reconsideri conceptes com ara identitat, cultura local o memòria col.lectiva.

Durant les darreres dècades, Europa ha patit profundes transformacions basades en la unificació del continent, per la qual cosa ha hagut d'afrontar el xoc de cultures locals que pugnen per mantenir el seu espai sense perdre la seva pròpia essència històrica i cultural i per no ser aixafades per aquesta entelèquia que és la cultura i l'economia global.

El mal anomenat Tercer Mon, cada dia més endeutat i sota la presió d'uns Estats Units d'Amèrica cada vegada més autoritaris i sempre poderosos, és el dipositari dels cops del desequilibri imperant, la qual cosa fa gairebé imposible el desenvolupament veritable d'aquells països que no aconsegueixen d'“aixecar cap”.

Els fets ocorreguts el novembre del 2001 a l'Argentina corresponen a un d'aquests casos. La crisi, que va produir l'índex de pobresa més alt de la seva història, ha fet, quasi sis anys després, que convisquin en un mateix espai els protagonistes de la indigència, així com els reactivats moviments de solidaritat social, amb els “shoppings” de l'hiperconsum i les macroestructures de l'economia “global”. Una societat desassossegada per la inseguretat ciutadana deambula entre la fràgil confiança en els seus gobernants i la més fonda desconfiança en el futur.

Són les ciutats (en el nostre cas l'enorme i cosmopolita Buenos Aires) les que reflecteixen amb més claredat el que succeeix, tot mostrant nous paisatges que desafíen qualsevol imaginari de l'un i l'altre costat de l'oceà.

Noves arquitectures tranportables, com els carros de recol.lecció o les increïbles estructures de les pasteres mòbils, juntament amb aquesta imatge de la desmemòria cultural representada per barris on la identitat és subvertida cap a la imposició d'una immigració que cerca amb nostàlgia la imatge del seu passat, són, entre molts altres, el resultat d'aquests processos.

Des de Barcelona, ciutat transformada com mai pel gran flux migratori, podrem observar, a través de les imatges d'aquesta primera edició d'Adaptacions Urbanes (la tercera des dels seus inicis a la seva ciutat d'origen), el fort impacte que aquests fets ocasionen en artistes immerses en la seva ciutat i en el compromís.