Christian Brandl i Oskar Schmidt a la Galeria Safia
Christian Brandl
La Galeria Safia de Barcelona presenta, fins el 20 d'abril, l’exposició 'Attitude of posture' (L’actitud de la posició) que mostra per primera vegada a l'Estat espanyol el treball de dos joves artistes alemanys i residents a Leipzig. Ells són Christian Brandl, que presenta pintures i aiguaforts, tècnica amb què expressa el caràcter del seu treball, i Oskar Schmidt, que mostra una selecció de les fotografies de la sèrie Noies. Aquesta exposició és un projecte conjunt amb la Galeria Hafen+Rand d’Hamburg.
Els trets més destacables del treball de Christian Brandl són les composicions senzilles i la figuració clara. Gairebé sempre col·loca un personatge o dos en una escena ben composada dominada per bardisses, murs, part d’una finestra o bé algún moble per atrapar un moment d’emoció respecte a l’atmosfera creada i donar clímax a l’expressió del personatge. Les pintures i els aiguaforts a la punta seca de l’artista, mostren situacions de gent, els gests i la posició dels quals no estan dient res, si com observadors ens fos possible entendre què està passant o participar en el que està ocorrent o be quedar-nos fora completament. Christian Brandl pretén aconseguir aquest efecte amb la presència de l’observador. Qüestions d’intermediació, de necessitat de participar i d’implicar-se en el significat que té per a l’artista i la importància de l’atmosfera que envolta la situació són presents en el treball de Brandl.
Oskar Schmidt, exposa fotografies de la sèrie de noies. Les fotografies mostren noies que estan en unes postures que ens fan dubtar de la seva naturalitat. El tipus de poses i gests fan referència als treballs i textos de Balthus. La qüestió de l’artificialitat de la posició, dels gests i, encara més enllà, de l’atmosfera existent descobreix una distància entre l’observador i l’imatge que oscil·la entre un fort interès en mirar i el contingut problemàtic de la imatge, per exemple, el complex de Lolita d’estar mirant com a voyeur.
El component estètic del treball de l’Oskar Schmidt és molt important; la manera tradicional en què construeix la imatge a l’estil Biedermeier del segle XIX, obre un altre dimensió que augmenta la densitat d’una atmosfera tancada que és comunicada al públic. Malgrat que ambdós artistes mostren figures exposades en un context ben ordenat, el que més en comú tenen entre tots dos és el més diferent. Mentre que les pintures i els treballs gràfics de Brandl presenten un moment concret d’una història que transcorre com una escena parada en una pel·lícula de cinema, Oskar Schmidt visualitza moments de calma eterna en què la resta de la història ha d’imaginar-se completament.
