Clara Sullà




Elements filamentosos, lineals i orgànics. Collages gasificats. Tons contrastats i blancors esquarterades per un traç de llàpis. Son elements que jo trobo en les obres abstractes de la Clara Sullà, una pintora catalana extraordinària que ha situat el seu atelier en el bell mig de la vella Viena. També hi veig certes influències d'Hernandez Pijoan ens els tractaments lineals o de Tàpies en la inclusió d'elements externs i en l'ús del collage i d'alguns tons terrossos o, fins i tot, de Miró, en l'elecció d'alguns colors purs determinats i en el minimalisme de certes composicions. Però són uns in-puts reconvertits, treballats, transformats, re-elaborats i adobats pel filtre personal de la Clara.

Considero que és una pintura molt mediterrània. Malgrat viure en aquestes latituds nord-europees sembla que no vulgui renunciar als seus orígens estètics. I me n'alegro perquè de la confluència d'estils i de caràcters culturals neixen els grans descobriments. I se'ns dubte, l'obra de la Clara, reunida en la seva web, és una gran troballa per tots aquells navegants internàutics que vulguin acostar-s'hi. Nosaltres ho recomanem seriosament.

Web de Clara Sullà: http://clarasulla.com

[bio] Clara Sullà Urpí. Pintora nascuda a Barcelona l'any 1979. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Actualment viu i treballa al seu taller a Viena, Àustria.

/ Daniel Solano