'El jardí de roses' de Massimo Bartolini
Massimo Bartolini "Conveyance", 2003
Massimo Bartolini ha triat el jardí secret d'Arata Isozaki a CaixaForum per dur-hi a terme dues intervencions consecutives dins del cicle Espais oberts. El jardí tancat és un marc ideal, ja que hi trobem dos dels elements que apareixen constantment en moltes de les obres d'aquest artista: l'aigua o la font i el jardí. L'aigua com a element en constant transformació i símbol de la vida també està present en els jardins de la nostra cultura i en les fontane italianes. I el jardí, en totes les cultures, ens remet als antics lligams de l'home amb la natura.
La primera intervenció es titula 'Un jardí de roses' (del 16 de maig a l'1 de juliol) i només tenim constància d'aquestes flors per mitjà del seu perfum. Bartolini introdueix un element sensorial, distorsionador en aquest jardí contemplatiu, més propi dels jardins occidentals o dels musulmans, on la vegetació és molt important com a font de benestar i plaer i és valorada perquè ens dóna fruits, aromes, colors... A més, Bartolini ha col·locat dins del jardí una pedra amb forma de muntanya com les que s'inclouen en el disseny dels jardins zen o les dels paisatges pintats pels pintors toscans del primer Renaixement.
Tots els elements que ens presenta l'artista en les seves intervencions són evocacions de la nostra memòria. Tal com diu el mateix Bartolini, li interessa potenciar els sentits perquè són una font de coneixement menys immediata i evident. Amb 'Un jardí de roses' ens proposa fer perceptible el que és invisible per mitjà de les olors o les abstraccions d'elements.
[bio] Massimo Bartolini (Cecina, Itàlia, 1962) és un dels artistes italians més coneguts de la dècada del 1990 i centra el seu treball en les intervencions arquitectòniques. Transforma els espais on treballa, els modifica, els reinterpreta i els redefineix amb alguns dels elements propis de la mateixa arquitectura o amb la llum, el so i l'olor, tot generant en l'espectador intenses experiències sensorials.
