Fabbrica Europa, art contemporani a Florència

No només hi ha el 'Duomo'. Fins el 31 de maig, la capital toscana acull un festival d'art contemporani internacional experimental. La ciutat es vesteix d'underground. Desenes de debats y espectacles multimèdia, teatrals i musicals que traspassen les fronteres geogràfiques i culturals sota el lema comú de l'experimentació. Aquesta és la promesa de 'Fabbrica Europa', un festival d’art contemporani que se celebra en diferents espais de Florència fins el 31 de maig.


Entre els més suggeridors, la Leopolda, una antiga estació abandonada des de 1861 i transformada en un espai d’exposicions, on han exhibit la seva obra una desena d’artistes de tota Europa. El festival —inaugurat el 28 d’abril, en part gràcies al suport de la Unió Europea— té programats uns 80 espectacles creats i realitzats gràcies a l’aportació voluntària d’artistes procedents de 35 països, entre els quals podem citar França, Portugal, Escandinàvia, Croàcia, Brasil, Turquia i els Estats Units.

A les primeres jornades del festival, el públic ha pogut disfrutar, per exemple, de l'afamada companyia italiana de teatre contemporani Socìetas Raffaello Sanzio i de la carismàtica ballarina i coreògrafa dels Estats Units Lucinda Childs, considerada la sacerdotessa de la dansa minimalista. Childs tornarà a sortir a escena entre el 22 i el 24 de maig. Un dels espectacles més esperats: la creació eqüestre Wild –en la qual participa l’artista eqüestre Eva Schakmundès i el ballarí africà Jean Kouassi Konan– que es podrà veure del 25 al 31 de maig.

'Fabbrica Europa' es pot considerar un repte per a la ciutat bressol del Renaixement. Florència rep sovint crítiques d’haver-se quedat estancada en l’art del segle XVI i de no oferir espais a les noves tendències contemporànies internacionals. Però no és fàcil organitzar esdeveniments d’aquest tipus. “Florència viu del seu patrimoni artístic i, per tant, desenvolupar manifestacions d’art contemporani suposa moltes dificultats”, explica Luca Dini, president de la Fundació 'Fabbrica Europa' per a les arts contemporànies i un dels promotors del festival. Dificultats que, sovint, es tradueixen en falta de finançament o en el retard dels fons, que obliguen a què el programa només pugui tancar-se quatre mesos abans de la inauguració del festival. “Per desgràcia –prossegueix Dini– es busquen resultats immediats, però aquests no es donen en l’art contemporani, que sí desenvolupa, en canvi, reflexions sobre les transformacions que pateix la societat”.

Tot i així, el públic està entusiasmat amb aquests tipus d’iniciatives. Una mostra d’això són les llargues cues davant de les taquilles i els cartells de “localitats esgotades” d’aquests últims dies. En les seves dues primeres setmanes, el festival ha aconseguit apropar l’art contemporani a unes 20.000 persones, invitant-les a reflexionar sobre les influències d’altres cultures, la importància de l'experimentació i de la integració artística europea, o sobre el dinamisme dels canvis socials actuals. No és casualitat que aquesta XIV edició porti per títol de “Geometries Variables”, entès en el sentit físic dels confins nacionals i en el simbòlic de les fronteres culturals.

A més a més, s’ha donat molt espai als artistes joves i s’han desenvolupat diversos projectes per donar suport al seu treball i a la seva creativitat. Entre ells, cal destacar Roots&Routes, realitzat per diverses organitzacions culturals disperses per tota Europa i dirigida als joves, especialment a aquells que pertanyen a minories ètniques, d’entre 15 i 25 anys. El 18 de maig, alguns d’ells van pujar a l’escenari de l’estació Leopolda per tocar amb l’orquestra multiètnica Musipolitana, animant una festa multicultural.

'Fabbrica Europa' és una gran oportunitat per a molts dels artistes participants en aquesta edició. “He hagut de deixar Itàlia perquè aquí no hi havia possibilitats per a la dansa contemporània”, explica el coreògraf florentí Damiano Foà, resident a França des de fa disset anys. “Veure un festival que dóna espai i fomenta les noves produccions experimentals i internacionals és una espurna d’esperança per a tots nosaltres”. Cal preguntar-se, si a més, serà suficient per donar una imatge més moderna de la ciutat. / Cafè Babel