Xavier Serra de Rivera a la Galeria Artur Ramon

Xavier Serra de Rivera "Nu en el sofà vermell", 2006

La Galeria Artur Ramon Contemporani de Barcelona presenta l'exposició de l'artista Xavier Serra de Rivera. Les seves obres són molt més que una representació fidel. Van més enllà d’allò que plasmen amb un llenguatge tan educat (i utilitzem aquest darrer terme fent un paral·lelisme amb la civilitat orsiana, sinònim de contenció intel·ligent i ètica). Podem atribuir provisionalment el qualificatiu de realista a aquesta pintura, però tanmateix és obligatori fer matisacions importants. Si hi ha realisme en Serra de Rivera no és un realisme ideològic. No defensa un positivisme il·lús, no és un lloc protector ni té res a veure amb una voluntat reaccionària. En tot cas entronca amb la tradició de l’humanisme occidental, i això en faria una obra fonamentalment moderna. Aspira a un equilibri difícil entre artifici i humanitat. Vol assolir el misteri pagà que fa que els personatges de Van Dyck ens interpel·lin personalment, travessant el temps, amb una presència viva oposada a la fúnebre fotografia.

El fals realisme de Serra de Rivera és de fet tan sofisticat com el primitivisme. Respon tant a l’esforç com a l’anhel de veritat. Assistim a una possibilitat de tornar a començar. Som davant el testimoni d’un retrobament amb la pintura. Alhora, però, hi ha un trencament amb el requisit que Hegel definia com a característic del romanticisme i la modernitat: que la subjectivitat de l’artista se situï per damunt de l’obra. Res més lluny del que vol Serra de Rivera en la seva humilitat i quan practica la màxima de l’assumpció de la dificultat.