'Habitants i habitacles' de Laia Bedós a Blanes

Laia Bedós 'Dos solituds'

La Fundació Planells de Blanes presenta, fins el 22 de juny, l'exposició 'Habitants i habitacles' un recorregut per les obres més recents de Laia Bedós, una artista que observa el món amb les parpelles ben obertes i l'escolta amb els ulls per anar descobrint el misteri de la seva essència. Mitjançant la senzillesa, atrapa tot allò que a una primera mirada s'escapa i crea retrats de vida, petites aventures vitals dotades d'una marcada realitat poètica.

Al llarg de la seva trajectòria Laia ha sintetitzat estèticament i conceptual les influències més pures de l'informalisme català: Cuixart, Tàpies, Ràfols Casamada, Guinovart, Hernàndez Pijoan... Seguint els passos d'aquesta generació, l'artista es preocupa a les seves composicions per la textura que fa del ritme, de la llum, del color i de la recerca de la geometria, l'armadura d'un treball en el que sempre ens parla d'una humanitat profunda i càlida.

Laia defineix el conjunt d'obres que composen l'exposició com arquitectures emocionals, car busquen la intimitat d'una realitat purament mental. L'evocació del temps viscut , entès com una realitat més significativa inclòs que la realitat mateixa i que permet ser explorada, desxifrada i redescoberta, és el tema principal de l'exposició, però només el tema. L'essència està en el significat simbòlic de la suma dels motius figuratius que hi apareixen i del tractament expressionista del color, i és d'aquí, de l'original manera de traduir en imatges aquesta intimitat purament mental, d'on sorgeix la bellesa i el misteri de les obres.

A partir d'un nombre molt limitat de colors I de formes rectilínies, l'artista aconsegueix crear un delicat andamiatge on s´inscriuen els motius, els petits personatges que composen l'escena de la Vida.

El color és el vehicle primari que estructura les seves obres. Els tons negres, grisos, blaus blancs s'interrelacionen armònicament entre sí, intuitius, sempre en associacions impredecibles, car depenent del caràcter singular de cada quadre. D'aquesta manera, viu amb calma el blau clar que sorgeix de la profunditat d'un quadrat il.luminant l'obra amb la mateixa intensitat viva d'un petit tros de cel càlid i meridional.

Juntament amb el color, el dibuix estructura la superfície dels llenços. Els quadrats i rectangles gairebé cubistes evoquen líriques estructures d'interiors habitats; les línies de ritme inesperat s'escapen pels marges del llenç, fragmentant-lo capritxosament, creant amb la seva espontaneïtat una infinitud atmosfèrica en contínua expansió. Es tracta en tots els casos de superfícies a la vegada màgiques i literals, depenent de la manera en què l'ull segueixi la transició entre les formes geomètriques i el traç.

[bio] Laia Bedós (1975) va néixer i créixer a Blanes. Estudià Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on també obtingué el Títol de Suficiència Investigadora del Doctorat Art i Pensament. Ha estat guardonada amb diversos premis: Premi de Pintura Ricard Camí (Caixa de Terrassa), Premi Nacional de Pintura Juan Ramon Masoliver (Montcada i Reixac, Barcelona) i Premio de Pintura Joven de Torrevieja (Alacant), entre d'altres. Les seves últimes exposicions han estat: Hi a la Galeria Pou d'Art de Sant Cugat del Vallès, Palpant de ple al Centre Cultural les Bernardes de Salt (Girona) i Mossega de puntetes a la Galeria Via 2 d'Eivissa.