Escultura índia al CaixaForum



La primera impressió, i la més aclaparadora, que rep aquell qui visita l'Índia es deriva de la manera en què l'activitat religiosa domina tots els aspectes de la vida quotidiana. La integració de la devoció en l'existència diària és gairebé perfecta. La segona impressió, que segueix immediatament la primera, és la puresa d'aquesta activitat i la quantitat atordidora de deïtats que poblen el paisatge religiós.

Per a un devot, la realitat diària de l'hinduisme és la d'un món poblat per un ampli (de fet, innumerable) elenc de déus, semidéus, sants i ascetes que conviuen amb les deïtats de cultes locals i amb herois deïficats. A la cúspide d'aquest ampli panteó hi ha els déus suprems, que el presideixen: Siva, l'energia creadora personificada i les seves llavors de la destrucció; Visnu, que té la funció de protegir l'univers de les forces de la desintegració i de restablir periòdicament l'ordre; i, finalment, Devi, la personificació del poder femení. Tots ells, mitjançant les seves nombroses manifestacions, poden prendre formes variables, tant benignes com temibles.
A banda d'un hinduisme plenament vigent hi ha les pràctiques dels jaines, més austeres, i també s'hi pot observar la realitat devota del budisme, a través de les comunitats de refugiats tibetans establertes avui dia a l'Índia moderna.

Els artistes del subcontinent indi fa més de 2.000 anys que creen imatges religioses d'aquestes deïtats sota la tutela de la direcció eclesiàstica. Aquesta exposició, «L'escultura en els temples indis. L'art de la devoció», està dedicada als fruits d'aquesta activitat: les imatges religioses de pedra, fang, metall i fusta. La més antiga data dels darrers segles abans de Crist, tot i que el gruix de la mostra se centra en l'època en què la construcció de temples monumentals va assolir un punt culminant a l'Índia, una època que, en termes generals, podríem anomenar període «medieval», entre els segles VI i XVI.

Organitzada conjuntament per l'Obra Social ”la Caixa” i el Victoria & Albert Museum, amb la col·laboració del British Museum de Londres, es tracta de l'exposició més important que mai s'ha dedicat a l'escultura figurativa índia a partir de col·leccions europees, i és el resultat d'un treball de recerca que ha comptat també amb la cooperació de museus i col·leccionistes privats. Cal destacar, a més de les aportacions del Victoria & Albert Museum i del British Museum, les obres de l'Ashmolean Museum d'Oxford, del Museum für Indische Kunst de Berlín, del Musée Guimet de París i del Rijksmuseum d'Amsterdam.