Nova col.lecció al MACBA

Andy Warhol

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) obre una nova presentació de la seva col·lecció que posarà èmfasi en la noció de teatralitat en l'art, coincidint amb l'exposició temporal 'Un teatre sense teatre', amb obres de Perejaume, Frederic Amat, Joan Brossa, Ocaña, Pablo Palazuelo, Marcel Broodthaers, Andy Warhol i Pier Paolo Pasolini, entre d'altres.

Aquesta nova presentació de la Col·lecció MACBA desenvolupa certs aspectes que no es tracten a la mostra temporal i constitueix una continuació cronològica. 'Un teatre sense teatre' arribava fins al 1989, mentre que la nova presentació arriba fins a l'actualitat, on destaquen peces com les fa poc adquirides 'Zuloa', de Ibon Aranberri, i 'Eye/Machine', de Harun Farocki.

La mostra de la Col·lecció MACBA, comissariada pel director del centre, Manuel Borja-Villel, posa l'accent en quatre aspectes fonamentals. Les obres exposades en La Capella MACBA reflecteixen la teatralització d'una certa modernitat a partir de la reinterpretació que de l'abstracció constructivista -en especial de l'obra de Jorge Oteiza- fan artistes com Txomin Badiola, Jon Mikel Euba i Ibon Aranberri.

Mentre que en 'Un teatre sense teatre' es reflecteix la influència del teatre en el món de l'art i en com aquesta noció de teatralitat ha canviat la percepció de l'obra artística, en la Col·lecció s'analitza com procedeix de teatral del món de l'art, incloent tant el grotesc com la noció de 'Karneval', desenvolupada per Batkin. En aquest àmbit, es poden trobar obres de Jeff Wall, Ulrike Ottinger i Miralda, entre d'altres.

Si el 'Karneval' suposava l'alteració de les estructures socials dominants i promovia la seva eventual transformació, és lògic pensar que aquest concepte es trobi intrínsecament lligat a la ciutat i a l'espai públic entès com un 'teatre', en què es dirimeixen els antagonismes socials.

En aquesta secció, l'exposició mostra 'Waiting for tea gas' (1999-2000) d'Allan Sekulla i 'Monte Casino from the north...' (2001), de David Goldblatt. Entre aquests aspectes teatrals, alguns han de veure amb el llenguatge i l'alteració d'imatges i textos. En són un clar exemple les obres de Joan Brossa i Perejaume.