Frida Kahlo al Casal Solleric de Palma de Mallorca
Nickolas Muray, 'Frida Kahlo', 1939
El Casal Solleric de Palma de Mallorca presenta, fins el 16 de setembre, l'exposició 'Frida Kahlo. La gran ocultadora'. Els 53 retrats presentats procedeixen d'una col·lecció iniciada fa més de dues dècades per Spencer Throckmorton, galerista especialitzat en fotografia llatinoamericana. El seu llegat inclou més de cent imatges de Frida Kahlo, moltes d'elles úniques.
La fotografia va ser un element fonamental en la vida de Frida Kahlo (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 1907-1954), especialment en els seus anys de formació. Néta i filla de fotògrafs, Frida va aprendre de petita a posar, i es va convertir en una model consumada. La distesa relació de Frida amb la càmera fotogràfica es reflecteix en els primers retrats familiars, primerencs testimonis d'una personalitat intensa i polifacètica. La successió cronològica de les imatges demostra com el joc teatral inicial es converteix en un procés sistemàtic de construcció iconogràfica. Si el gran projecte vital i artístic de Frida Kahlo va ser la creació d'un univers autoreferencial, la fotografia va ser el seu primer mitjà d'expressió. Després de l'accident sofert el 1925, Frida Kahlo va començar a pintar-se a si mateixa. "Sóc el motiu que millor conec", diria ella. Motiu representat en les seves obres, en la seva vida pública i als retrats aliens, motiu d'orgull, ja que Frida era probablement la millor de les seves creacions. Per això es definia a si mateixa com la gran ocultadora, mestra en l'engany, enigmàtica amfitriona d'un ball de màscares. Igual que les seves pintures, les fotografies de Frida Kahlo mostren a l'artista, la revolucionària, l'amant, la malalta, la indígena, la llibertària o la celebritat. Frida es disfressa o nua segons la seva pròpia voluntat, i l'autor es doblega davant de la força suggestiva del seu model. Per la vida de Frida Kahlo van passar molts fotògrafs, atrets tant per l'artista com pel personatge. La col·lecció de retrats de Frida és un autèntic catàleg de fotografia del segle XX; entre uns altres apareixen Edward Weston, Imogen Cunningham, Manuel Álvarez Bravo, Martin Munkacsi, Gisèle Freund, Bernard Silberstein, Fritz Henle i Nickolas Muray. Els més pròxims van saber captar a Frida en la intimitat de la seva llar i desproveïda de façanes, sent aquests els retrats més originals precisament per la seva senzillesa. No obstant això, mai resulta fàcil distingir on acaba la dona i comença l'actitud. Els retrats teixeixen un fil narratiu que comprenen tota la vida de l'artista mexicana, des de la infantesa fins al llit de mort. En aquest recorregut vital, ple d'experiències de dramàtica intensitat, però també marcat per un idealisme sense límits, va anar probablement la relació amb Diego Rivera la qual, en gran mesura, va afavorir l'encreuament de camins entria Frida Kahlo i una multitud d'artistes, va mantenir estretes amistats amb Muray, Bloch, Koldo i els Álvarez Bravo, va conèixer a Weston, Cunninghan, Munkacsi, Packard i Van Vechten en Estats Units.
