'Chillida Codis' al Tecla Sala de l'Hospitalet


L'espai Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) acollirà a partir de demà i fins al 21 d'octubre l'exposició 'Chillida Codis', de l'artista Eduardo Chillida, amb obres compromeses entre 1970 i 1995. L'exposició, que passarà per Terrassa (Vallès Occidental) i s'acabarà a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), conté 33 aiguaforts, una litografia, dues xilografies, quatre serigrafies i una punta seca.

'Chillida Codis', que recull alguns gravats que tenen relació amb Catalunya com ara 'Barcelona' i 'Homenatge a Joan Prats', fa referència a una sèrie de normes creades per l'escultor relacionades amb la geometria i l'estètica per arribar a un equilibri entre el blanc i el negre. L'obra de Chillida és present en més de 20 museus de tot el món i s'han exposat en diverses ciutats, com ara Berlín, Londres i Nova York. L'any 2000 es va inaugurar el Museu Chillida-Leku, un espai monogràfic a prop de Donosti.

________

L’exposició Codis és una producció del Museu Chillida-Leku i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i ja ha passat per Reus (Baix Camp), Tortosa (Baix Ebre), Mataró (Maresme), Badalona (Barcelonès), Santa Coloma del Gramanet (Barcelonès), el Prat del Llobregat (Baix Llobregat) i Gavà (Baix Llobregat). La mostra vol donar a conèixer una part essencial de l'obra de l'escultor basc, la gràfica; considerant com a tal l'obra gràfica impresa, l'estampa. Aquesta exposició de 33 aiguaforts, 1 litografia, 2 xilografies, 4 serigrafies i 1 punta seca s’emmarquen en un període de creació que va des de 1970 a 1995, un període molt prolífic per a Chillida en l’ús del gravat.

Eduardo Chillida es va iniciar en el gravat el 1959. A partir d’aquest any, l’obra gràfica ha estat sempre present al llarg de tota la seva trajectòria. Ha utilitzat diferents mitjans, aiguafort, xilografía, litografia, serigrafia. Però el més usat ha estat sens dubte l'aiguafort. Va realitzar més de 600 gravats, recollits en els 4 toms del catàleg raonat. L’ús de l’estampa per a Eduardo Chillida ha estat sens dubte una prolongació del missatge de la seva escultura. Les formes negres i blanques dialoguen entre si donant protagonisme a l’espai..
Chillida neix el 10 de gener de 1924 a Donostia (Sant Sebastià). El 1943 es trasllada a Madrid per a cursar estudis d'Arquitectura, no obstant això el 1947 decideix abandonar la carrera i entra a dibuixar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. L’any següent, marxa a Paris on s’inicia en l’escultura i exposa una obra al Saló de Maig. El 1951 –un any després del seu casament amb Pilar Belzunce- s'instal•la a Hernani on descobreix el ferro, i realitza la seva primera obra en aquest material, Ilarik. Tres anys més tard, té lloc la seva primera exposició individual a Madrid a la Galeria Clan i aborda l'obra pública amb les portes de la Basílica d'Aranzazu.

El 1958 obté el Gran Premi Internacional d'Escultura de la 29ena Bienal de Venècia, una porta per a rebre gairebé tots els premis existents al llarg de la seva vida: el de la Bienal Kandinsky el 1960; el Wilhelm Lehmbruck el 1966; el Kaissering alemany el 1985; el Príncep d'Astúries el 1987 i el Premi Imperial de Japó el 1991. Així mateix, recull importants reconeixements per la seva obra gràfica, com el Premi del gravat de la Biennal Internacional de Ljubljana el 1972, o el del Ministeri de Cultura japonès del gravat el 1976. La seva obra està present a les col.leccions de més de 20 museus a tot el món i s'ha exposat en diverses ciutats com Berlin, Londres o Nova York.

El setembre de l'any 2000 es va inaugurar el Museu Chillida-Leku, espai monogràfic a les proximitats de Donostia. Per a l'escultor va ser un somni fet realitat. És el lloc on descansen les seves obres, en diàleg constant amb la naturalesa.

"Probablement amb el blanc i el negre és com es produeix, al meu judici, la dialèctica més poderosa i més elemental. Parlo d’elemental en el sentit que tot allò decisiu es pot dir només amb aquests dos colors o valors extrems.”
Eduardo Chillida

“Sobris, rotunds, rudes en ocasions i de gran potència expressiva en tots els casos, de traç impulsiu en sèries paral.leles a les escultures gestuals, i més contingut i raonat en sèries de matís constructiu, els ideogrames d’aquests gravats plantegen també similituds amb els volums escultòrics en virtut del seu caràcter monocrom i de la valoració de la superfície del paper en el suggeriment del relleu i de les qualitats textuals.”
Mª Soledad Álvarez Martínez


Amb la col.laboració del Celler Capçanes.
www.cellercapcanes.com.

Entrades populars