Retrospectiva d'Ana Peters a València

L'Institut Valencià d'Art Modern inicia la temporada amb una retrospectiva dels darrers 25 anys de l'obra de l'artista valenciana Ana Peters. Fins al dia 4 de novembre el museu exhibeix 76 peces d'una pintora allunyada del mercat, però que, arrecerada a casa seva a Dénia, ha anat bastint un corpus pictòric que, segons la conservadora del MOMA de Nova York i comissària de l'exposició, Barbara Rose, destaca per una originalitat i una qualitat úniques.

[bio] Nascuda a Bremen, Alemanya, Peters es va traslladar a València amb la família quan esclatà la Segona Guerra Mundial. De la mà de l'Equip Crònica i després formant part del grup Estampa Popular, es va situar a l'avantguarda de l'art abstracte. La restrosprectica permet observar una evolució que la porta des de la varietat de colors fins a un monocromatisme que revela els estats de l'ànima.

No és una obra impactant. Demana calma i paciència per aturar-se davant els llenços i captar les diverses capes, la intensitat i la profunditat. Són obsessions i inquietuds d'una artista marcada per la història d'Europa i del Món, que ha patit etapes de silenci per reflexionar a l'estil d'Adorno quan deia que després de l'Holocaust ja no es podia fer poesia. Ella, però, mai no s'ha rendit i ha trobat la manera d'anar fent, tot i que algunes de les obres no van molt més enllà d'un breu silenci o d'una remor suau. Ana Peters, ja anciana, va eixir del seu exili de Dénia per anar a la presentació de la mostra i denunciar el mercantilisme de l'art i la competència entre artistes, que va comparar amb la solidaritat que va viure als seus començaments als llunyans anys seixanta.