Narcís Comadira a la Sala Maragall

Exposició de pintura i dibuixos de Narcís Comadira a la Sala Maragall, (Rambla de Catalunya 116), Barcelona. Del 27 de setembre al 18 d’octubre de 2007

L’exposició consta de 18 teles, dues pintures sobre paper i vuit dibuixos, dels quals, sis en color i dos en blanc i negre. La tècnica de les teles és la de la pintura acrílica, aplicada en pinzell. Les dues pintures sobre paper és la del guaix. Els dibuixos en color són en llapis de color i els dibuixos en blanc i negre són en llapis de grafit. L’exposició, des del punt de vista temàtic té dos centres d’interès: el món geològic de les serralades pètries, carenes, penya-segats, cims. En alguna de les obres d’aquesta temàtica, però, hi apareix algun arbre i algun núvol, com per humanitzar amb senyals de vida i de fugacitat la presència potser excessivament inhumana i perdurable de la pedra. Hi dominen els colors calents i el volums poderosos i la mirada actua sobre el motiu, real o imaginari, amb una forta dosi d’abstracció, sense mai perdre, però la referència a la figuració representativa de la realitat. Les obres d’aquesta temàtica estan reunides en la primera de les dues sales de la galeria. L’altra sala, més petita, conté obres de temàtica vegetal, arbres, sobretot. En algunes, però, hi ha la presència de la geologia al fons, o la d’una elemental construcció humana, com ara un safareig. I així com en la primera temàtica els arbres humanitzen la geologia, aquí és aquest element primari, un safareig, la que humanitza els arbres, la que fa del paisatge un espai formalitzat, en clara metàfora del que és sempre l’obra d’art, la formalització de la matèria. Hi dominen els verds vius i punyents i el grau d’abstracció de l’actuació de la mirada és també notable. Geologia i vegetals són tractats amb similar actuació plàstica.


[bio] Narcís Comadira va néixer a Girona el 22 de gener de 1942. És pintor i escriptor. Com escriptor ha publicat diversos llibres de poesia, reunits a Formes de l’ombra (2002). Darrerament ha publicat Llast (2007), fins ara el seu darrer llibre de versos. També ha publicat assaig, com ara Forma i prejudici (2006), un llibre sobre el Noucentisme. Ha escrit també teatre i una de les seves obres La Vie éternelle, traducció francesa de La vida perdurable (1991), s’està representant actualment a París, al Théâtre du Lucernaire. Com a pintor, ha realitzat diverses exposicions individuals i ha participat en moltes col·lectives. És autor del mural Elogi de la pedra de Girona (1989), a l’escala de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Girona, i del mural Poi s’ascosse nel foco che li affina (1993) al vestíbul de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Les seves darreres exposicions individuals han estat a la Sala Maragall de Barcelona.

"Jo reivindico la pintura. Sembla que avui dia, la construcció d’artefactes significatius amb la disposició de formes i pigments sobre un suport pla, que és el que és, en darrer terme, la pintura, sigui una operació vergonyant. Antiga, evidentment passada de moda en l’època de les pantalles de plasma i les tècniques avançades de registre i manipulació d’imatges. En l’època de les escenogràfiques instal·lacions. Jo reivindico la pintura, la vella pintura dels frescos antics, de Cnossos, de Pompeia, de la vil·la de Lívia. L’entranyable pintura dels nostres murs romànics. La delicada pintura dels retaules gòtics. El realisme confiat de la capella dels Scrovegni, la carnalitat espacial de la capella Brancacci, la transparència conventual de San Marco, la geomètrica presència emotiva de San Francesco d’Arezzo, l’àuria calma de Giorgione, el foc quiet de Tiziano, el vendaval de Tintoretto, la desmesurada magnificència de la capella Sixtina, la tenebra lluminosa de San Luigi dei Francesi, la tenebra mental de la Quinta del Sordo. Jo reivindico l’esfilagarsament de Delacroix, la paciència constructiva de Cézanne, l’aquiescència vital de Matisse, la minuciositat climàtica de Bonnard, el dramatisme redemptor de Rouault. Jo reivindico la passió irreductible de Picasso, la delicadesa de Sunyer, les entremaliadures de Miró, la màgia de Paul Klee, la tendresa contemplativa de Morandi. Jo reivindico la pintura. "

Narcís Comadira