Un glop de Cirlot
Ada Castells / L'Avui
Hi ha persones que deixen empremta en els qui els han conegut i quan els qui els han conegut són artistes i poetes com Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Joan Guinjoan, Josep Maria Subirachs, Carlos Edmundo de Ory i Josep Corredor-Matheos recordar aquestes persones és un deute pendent i un plaer edificant per a l'esperit o l'ànima o les neurones, tant se val.
Això és precisament el que aconsegueix la pel·lícula de Gerard Gil, Cirlot. La mirada de Bronwyn: edificar-nos. No és només una proposta documental basada en entrevistes a totes aquestes figures de l'art, que déu-n'hi-do, sinó també un poema visual sobre el mite de Bronwyn, la dona que, a diferència de l'Ofèlia de Hamlet, sorgeix de les aigües, la figura idealitzada que va inspirar part dels poemes d'un col·leccionista de símbols i espases: Juan Eduardo Cirlot.
El problema és que el públic disposat a edificar-se és reduït o, si més no, li costa formar de manera prou veloç una massa consumista que satisfaci els mercaders de la cultura. La pel·lícula, després de ser estrenada a la filmoteca el 2005, i de rodar per festivals exclusius, alternatius, off i etcètera, tenia tots els punts per restar als soterranis fins que la propera efemèride relacionada amb Cirlot li tragués la pols, vés a saber quan.
Per evitar-ho, acaba de sortir en format DVD i els interessats a adquirir-la ho poden fer a través de la pàgina web del seu productor, www.pacopoch.cat. De fet, Paco Poch pretén treure més títols d'aquests que ningú ja distribueix ni vol, però que són de qualitat. La productora té altres feines relacionades amb Joan Miró, Durruti, García Lorca... d'aquestes de la línia edificant i poc lucrativa, diguéssim, i les aniran distribuint a través d'aquesta adreça. Són avantatges de la xarxa.
Tornant a Cirlot, en el DVD es retrata un home de mirada surrealista, molt precís en l'observació de l'art, capaç de plorar davant d'un quadre o de captar-lo a la perfecció en un moment, com recorda Tàpies. Mostra l'amic i interlocutor de Schonberg, el poeta fonètic de l'essència, el pare amb sortides estrambòtiques que vivia la caiguda de Cartago com si fos ahir, l'home fidel a la Barcelona de Vallcarca i de la cascada de la Ciutadella, l'espectador de cinema loquaç amb l'amic Miquel Porter Moix... Un creador supervivent del gris del franquisme, capaç de plantar cara als surrealistes parisencs traient-los un Sant Crist i declarant-se catòlic a crits per acabar rebent una carta d'André Breton tot dient-li que aquest era un dels actes surrealistes més extraordinaris que havia presenciat en molt de temps. "No em creuen, no em creuen", es queixava després aquest Cirlot, que també deia als seus amics que era "l'últim feixista d'Europa", com recorda Subirachs.
Vaja, un figura que va entristir en la mediocritat d'un país poc avesat a reconèixer les ments brillants. El DVD que es va presentar ahir a la Pompeu Fabra -sense l'assistència dels estudiants estressats pels crèdits-, pot ajudar a treure del pantà Cirlot, tal com li va passar a la seva bella Bronwyn, ressuscitada de les aigües, com els brillants haurien de ser rescatats de l'oblit, com només els audaços beuen del plaer.
