Entretenir-se o viure, aquesta és la qüestió

Claudi Puchades / Icatfim

Plantejo el gran dubte shakespearià en aquests nous termes “Entretenir-se o viure” com a gran qüestió contemporània en un món que cada vegada ens convida més a entretenir-nos i menys a viure de veritat, perquè per mi entretenir-se i viure són dues alternatives antagòniques que s’exclouen mútuament, de manera que una de dues: o t’entretens o vius.

I viure vol dir aprofitar intensament el teu temps de vida amb la consciència clara que l’estàs vivint, fins i tot quan el perds voluntàriament i amb gran satisfacció, i quan els fas servir per coses aparentment tan poc vitals com rentar els plats o passar l’escombra, que poden ser finalment accions intel.lectualment tan estimulants com les que ja ho són per definició.

És per això que m’agraden les arts plàstiques per damunt de qualsevol altra alternativa cultural, perquè mai no són entretingudes, ni t’entretenen, sinó que senzillament t’agraden o no, gràcies a l’impacte immediat de la seva realitat.

Cansat estic de sentir el qualificatiu d’“entretingut” aplicat a un llibre, a un tema musical o a un espectacle teatral, perquè finalment t’han ajudat a passar millor un temps determinat de la teva vida que potser hauries pogut passar millor veient un bon espectacle, escoltant un bon tema musical o llegint un bon llibre, cosa que normalment no saps malauradament fins que no has acabat cadascuna d’aquestes accions temporals.

Només l’obra d’art i en ocasions la poesia et permeten viure, mentre que les altres alternatives culturals poden resultar perillosament entretingudes.