Retrospectiva de Joseph Beuys a l'IVAM
L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) inaugura hui l'exposició més gran celebrada mai als Països Catalans dels "múltiples" -obres editades en sèrie- de l'artista Joseph Beuys (Krefeld, 1921-Düsseldorf, 1986) en què es condensa, a través de 115 peces, l'univers "compromés i visionari" que va desenvolupar l'artista alemany.
La mostra, organitzada pel Kunstmuseum de Bonn i l'IVAM i que també es vorà a la seu de Santiago de Compostel·la de Caixa Galícia, reunix objectes i materials de tota índole, des de fotografies a gravats, a més de pel·lícules i gravacions sonores. Dels 550 múltiples que Beuys va realitzar al llarg de la seua vida, el Kuntsmuseum en posseïx ja més de 400 i "seguim intentant aconseguir-ne més perquè en estos treballs el creador va plasmar la seua filosofia de vida i art", segons ha explicat en roda de premsa el responsable d'este centre i un dels comissaris del projecte, Christoph Schreier.
Tota l'obra de Beuys està marcada pel seu compromís amb el concepte de "plàstica social", ja que estava convençut que l'art podia ser una manera de transformar el món. Per esta raó, l'autor ha fet un "crida a tots els hòmens perquè, cadascú en el seu treball, es convertiren en artistes", ha assenyalat, per part seua, la cocomissària, Pilar Ribal.
De fet, el principal projecte artístic de Beuys va ser la transformació social per mitjà d'un art que no buscava un exercici d'estil sinó l'eficàcia del missatge. Va ser a més un creador "visionari, ja que va tindre una enorme capacitat per a projectar-se en el futur i detectar en el seu temps els símptomes d'una societat que no anava massa bé", ha afegit l'especialista. Per esta vocació de canviar la realitat a través de l'art, Ribal ha assegurat que la mostra de l'IVAM dóna a conéixer al públic espanyol Beuys "com a ell més li hauria agradat ser recordat".
El recorregut pels múltiples de l'artista alemany, considerat el més important autor del país en els últims 50 anys, abraça un espectre cronològic que va des de les peces més primerenques, datades en la dècada dels 60, fins a les realitzades el mateix any de la seua mort.
