Lluís Pericó a la Galeria d'Art Maragall


Exposició de pintura de Luís Pericó a la Galeria d’Art Maragall de la Rambla de Catalunya, 116, Barcelona. Del 19 de febrer al 15 de març del 2008.

L’exposició consta de pintures de mitjà i gran format totes realitzades sobre tàblex. La tècnica emprada és pròpia de l’autor i consisteix en crear una manera nova partint de dues tradicionals : les tintes xineses i la pintura a l’oli. La utilització de la tinta com a fons de color damunt el que s’incideix amb transparències i empastats d’oli sempre tenint el color del suport en compte i aprofitant-lo com un element més de la composició. El resultat és una matèria delicada sense ser tova i de gran riquesa visual.

La temàtica, com diu el pintor és sempre la pintura mateixa, encara que al llarg de les seves darreres exposicions el rerafons de la natura, els arbres, els edificis, el cel, s’hagin anat imposant amb una més gran voluntat de representació que fins ara. Tots aquests elements, paisatge en definitiva, ja hi eren (com diu J.Bloomfield al text del catàleg), però apareixien fragmentats i deixaven a l’espectador la tasca de reconstruir les propostes.
Actualment l’artista sembla estar arribant a una mena de síntesi entre diferents sistemes de representació pictòrica, cosa òbviament difícil de conjugar, però que obre grans possibilitats a l’hora de renovar el llenguatge personal. Es tracta de trobar noves maneres de dir aquelles coses que romanen inalterables.


[bio] Lluís Carles Pericó neix a Barcelona el 1958. Fins el 1978, any de la seva primera exposició a Aiguafreda, és autodidacta. Del 1980 al 1983 segueix estudis d’art becat per l’escola EINA. Fa una exposició individual organitzada per l’escola a la seva seu. El 1983 rep una beca a les arts plàstiques per artistes joves de la Generalitat de Catalunya. Queda finalista al XXII Premi Internacional de Dibuix Joan Miró (Fundació Miró, Bcn.) Entre el 1984 i 1987 exposa individualment a la històrica Sala d’art de la llibreria La Tralla, de Vic i al Institut Français de Barcelona i participa a diverses col·lectives.

Del 1987 al 1996 s’enretira dels circuits artístics habituals de casa nostre i viu i treballa a Altafulla i Londres. Torna a Barcelona el 1996 i emprèn un camí d’investigació pictòrica treballant sobre tot amb paper. Es centra en una abstracció de vegades lírica però sempre fortament geomètrica.

Participa i és seleccionat a varis concursos: Montcada, La Garriga, Vilassar. El 2002 a Foc Galllery exposa la col·lecció de papers “De Memòria”. Desenvolupa una tècnica per fer “murals al terra” sobre paviments de ciment lliscat i el 2003 ho porta a terme a la casa Binitomé a San Lluís , Menorca (180m2). Des de llavors ha anat substituint el paper pel tàblex i ha exposat a Julia Karp Gallery (Abstret), 2004, col·lectiva sobre l’objecte pictòric a MX Espai (Bcn.); a Maragall Sala D’art, 2005 individual i col·lectives; 2006 individual (Llindars) i col·lectives; 2007 col·lectives i 2008 individual (De Pas) i col·lectives. Els darrers anys el seu estil ha anat allunyant-se de l’abstracció pura i es decanta per un paisatge imaginat d’arrels simbolistes.