Pilar Aymerich retrata l'antifranquisme
La fotògrafa barcelonina Pilar Aymerich plasma en una exposició inaugurada aquesta tarda al Museu d'Història de Catalunya la resistència cultural en el franquisme amb 71 retrats de creadors, artistes, pensadors, intel·lectuals i escriptors que la van encapçalar, com Mercè Rodoreda, Josep Carner, Manuel de Pedrolo i Antoni Tàpies.
La mirada de la fotògrafa, guiada pel seu interès pels personatges i pel context històric i social que els envolta, capta a través del retrat els moments històrics més decisius del final del Franquisme i de la Transició --amb imatges publicades en mitjans de comunicació com Serra d'Or, Destino i Triunfo--.
Entre els personatges exiliats i que Aymerich ha retratat estan Mercè Rodoreda, Frederica Montseny, Pere Calders, Tísner, Carles Fontseré, Joan Oliver, Josep Carner i Pau Vila, mentre que entre els protagonistes de la resistència interior destaquen Ricard Salvat, Manuel de Pedrolo, Antoni Tàpies, Marta Mata, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Jordi Carbonell i Maria Aurèlia Capmany.
De les noves generacions que han sintonitzat i han fet seu el mateix esperit destaquen Montserrat Roig, Oriol Bohigas, Lluís Llach, Fabià Puigserver, Terenci Moix, Pere Portabella, Raimon, Manuel Vázquez Montalbán i Joan de Sagarra.
Aymerich assegura a la presentació del treball que per ella "una cara sempre ha estat una incògnita i al mateix temps la porta que et dóna l'entrada per desvelar l'altre a través de la càmera. Un somriure, una mirada, poden dir moltes coses i l'entorn que envolta la persona fotografiada pot suggerir el que aquella persona és", segons la fotògrafa.
