Relleu al Macba sense sorpreses



Montse Frisach / L'Avui


Estava cantat. El fins ara conservador en cap del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), Bartomeu Marí, serà nomenat dilluns nou director del museu en substitució de Manuel Borja-Villel, que a finals de gener va anar a Madrid a dirigir el Museu Reina Sofia.


Bartomeu Marí, que tindrà un contracte per cinc anys, ha convençut per unanimitat els membres del jurat del concurs internacional convocat per trobar nou director amb un projecte bastant continuista amb l'actual política del Macba. "No hi haurà canvis absolutament enlluernadors en el museu, cap gir copernicà, -ha dit- però sí que vull que a partir d'ara el Macba sigui el museu que permeti llegir el pas del segle XX al segle XXI, sempre amb esperit de risc".
Eivissenc nascut el 1966 i filòsof de formació, Marí era conservador en cap del museu des del 2004 i ha comissariat les exposicions d'Ignasi Aballí, Janet Cardiff & Georges Bures, Francis Alÿs o Joan Jonas. El fet que sigui "un home de la casa", segons l'ha definit el president de la Fundació privada Macba, Leopold Rodés, ha contribuït sens dubte al seu nomenament, però també la seva experiència anterior com a director del 1996 al 2001 en centres com el Witte de With Center for Contemporary Art de Rotterdam, una institució que manté molts contactes amb el Macba, o com a coordinador del projecte del Centre Internacional de Cultura Contemporània de Sant Sebastià.


Un llistó molt alt: El cas és que Marí, que també va treballar a l'IVAM de València com Manuel Borja-Villel, coneix molt bé "la casa" de la qual parla Rodés, però també la xarxa d'institucions i comissaris que habitualment col·laboren amb el museu. És conscient, però, que "el llistó que ha deixat Borja és molt alt, sobretot per la singularitat i qualitat de les exposicions i per l'altíssim percentatge d'activitats de producció pròpia".


El nou director del Macba vol conservar aquests aspectes exitosos del museu, però en canvi sí que pretén fer un canvi de perspectiva: "Fins ara el museu ha anat de les idees cap a l'art, jo prefereixo que a partir d'ara vagi de l'art cap a les idees". I posa un exemple d'aquest canvi referint-se a les exposicions de tesi, un gènere que Borja ha impulsat a bastament en el Macba. "S'han fet exposicions amb tesis molt agosarades, però la complexitat de la tesi no ha de treure mai el plaer de veure l'exposició. Una exposició és l'instrument per excel·lència per difondre l'art i en aquest sentit la noció de plaer, d'emoció i de sensibilitat és tan important com les idees", explica Marí.


Respecte a la col·lecció permanent del museu, Bartomeu Marí creu que en els últims anys el fons s'ha enriquit molt, sobretot amb obres dels anys 60 i 70 que expliquen molt bé "les ruptures entre el model clàssic d'art modern i el contemporani". "En canvi, la col·lecció no és tan forta en obres importants dels anys 80 i 90, que expliquin precisament aquest pas del segle XX al XXI: també reforçarem aquest període pel que fa a les exposicions temporals", afegeix.
En aquest sentit, Marí fa una comparació mig de broma entre la política que ha portat a terme el seu antecessor i la seva: "Borja és historiador de l'art, i jo he fet filosofia i he treballat sempre en contacte amb els artistes. A Borja li agrada Schubert, a mi m'agrada el rock'n'roll".


Aliances amb museus: Pel que fa a les adquisicions el nou director ha anunciat que continuarà la política engegada per Borja d'adquirir obres d'art emblemàtiques en aliança amb altres museus internacionals. "No tenim altre remei", assegura.


Marí ha anunciat que la pròxima presentació de la col·lecció en tots els espais del museu tindrà lloc l'estiu del 2009. "En aquests moments és una col·lecció que permet lectures molt més diverses. La meva intenció és fer lectures que vagin més enllà d'una successió cronològica, mirar la història però des del present".


Segons Marí, l'edifici de Richard Meier i la Capella, incorporada recentment al museu, hauran d'interactuar ara amb més intensitat que mai. El nou responsable del museu defineix l'edifici de Meier de "cub blanc" i de "fantasia arquitectònica". Per això pretén explotar més aquests espais arquitectònics amb "una utilització més creativa i articulada".


Programa de dos anys: El nou director també ha confirmat la programació prevista per als pròxims dos anys, no només perquè ja està tancada sinó perquè "també és la meva programació". Entre les exposicions previstes hi ha les de Francesc Torres i Cildo Meireles.
Més enllà de les activitats, Bartomeu Marí vol deixar clar que una de les potes principals del museu és el seu vessant de documentació i recerca. En aquest sentit, li tocarà desenvolupar el programa d'estudis independents (PEI), amb la voluntat que es converteixi en una referència pel que fa a "l'educació especialitzada en art contemporani, sempre en complicitat amb les universitats de casa nostra".


Inaugurat a principis de temporada, Marí també haurà de desenvolupar el Centre d'Estudis i Documentació, inaugurat fa uns mesos davant de l'edifici de Meier. "Sobretot no es pot confondre el Centre amb una gran biblioteca".