Visions subjectives de la realitat natural






Com ens podem entendre si jo miro un arbre com un ésser viu i com a possible model de la meva activitat pictòrica, i en canvi tu te’l mires com a matèria primera del teu treball de creació escultòrica; o tu que els veus sobretot com el primer pas per fer paper en qualsevol de les seves aplicacions: o tu que creus que només serveix per penjar-hi algun cartell o per clavar-li el clau que ha d’aguantar la teva hamaca; o tu que el fas sevir per gravar el teu nom, el de la teva estimada o qualsevol frase estúpida que deixarà constància del teu pas per la Terra: o tu que l’utilitzes pels teus jocs arriscats enfilant-hi sense cap necessitat; o tu que l’has convertit en la unitat bàsica del teu parc temàtic que vol fer-nos sentir la vida com si fóssim micos o el mateix Tarzan; o tu que n’ets el propietari i que vols treure’n el corresponent i lògic rendiment econòmic tallant-lo, quan toqui en el millor dels casos, per fer-ne llenya o per a qualsevol fi útil a l’home en el seu entorn urbà o en la intimitat dels seus habitacles.


M’he passat una part important de la meva vida viscuda a Sant Pol de Mar anant al bosc a buscar llenya per escalfar una casa ocupada aleshores per dos adults i quatre fills, i en aquell temps mirava naturalment l’arbre com a llenya, tot i que només recollia branques tallades i troncs morts escampats aquí i allà. Ara que la casa només l’ocupo jo i circumstancialment algun dels meus he deixat d’anar al bosc a buscar llenya, i torno a mirar els arbres només en la seva realitat vital i en aquella dimensió estètica que pot ser font d’inspiració per a la meva ànima d’artista.