Tintín a l'Octubre Centre de València


L'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València inaugurarà hui l'exposició "Tintín en el món d'Hergé-Col·lecció Jordi Tardà", que s'endinsa en el fascinant univers del personatge de còmic creat per l'autor belga a través d'unes 400 peces entre esbossos, vinyetes i retrats no exhibits mai abans al públic.

La mostra, que es podrà visitar a l'edifici d'El Siglo fins al pròxim 27 de juliol, aplega centenars de peces, que suposen el deu per cent de les 4.000 que integren la col·lecció particular del novel·lista i crític musical català Jordi Tardà, que es definix a si mateix com un "hergeòleg o arqueòleg d'Hergé", ha explicat Tardà.

L'exposició s'ha pogut conemplar a Girona, on va ser visitada per més de 125.000 persones, i a Madrid, on va rebre uns 225.000 espectadors, però arriba a València amb importants novetats, ja que la intenció és que en cada lloc de la itinerància la selecció tinga "peces exclusives".

Així, a la capital valenciana és possible vore per primera vegada, ja que abans no s'havien exposat mai al públic, una sèrie de retrats que George Remí, més conegut com a Hergé, va realitzar a la seua primera dona, Germaine Kieckens a llapis i aquarel·la. Estes obres tenien un caràcter absolutament íntim i familiar, de manera que no s'havien usat mai per a una exposició, ha subratllat el col·leccionista.

Alhora, la mostra a l'OCCC aplega la retolació exclusiva que Hergé va realitzar per al seu primer treball a Espanya, "El Ceptre d'Ottokar" editat el 1958; el llibre original que va consultar el dibuixant per a crear el vaixell d'"El secret de l'Unicorn"; els dibuixos preparatoris per a la història de "Tintín al Tíbet", que inclouen esbossos, anotacions i estudis dels personatges, i els dibuixos a llapis que Hergé va rebutjar per a "Tintín i els Pícaros" i que van ser trobats en una paperera del seu despatx.
L'itinerari de la mostra s'estructura en dos parts. La primera titulada "L'obra principal: Tintín", que repassa cronològicament la creació del popular personatge i inclou les historietes inèdites "Tintín i Thermozero" i "Dupond et Dupond detectives".

En este apartat també s'exhibixen els llibres que va usar Hergé com a documentació prèvia, maquetes, les planxes de la preimpressió, les edicions originals, un llibre dedicat per Hergé al rei Balduí de Bèlgica i un exemplar únic de "Tintín a la Lluna" signada pels tres astronautes de l'"Apol·lo XIII".

La segona part de l'exposició aborda "L'altre univers d'Hergé" i revisa les facetes com a dibuixant, publicista, portadista de llibres, postals i les seues cartes als lectors.

Jordi Tardà ha defensat la "fascinació" que provoca el personatge de Tintín i el seu creador i ha rebutjat les teories que en els darrers temps han volgut vore elements "feixistes" en l'obra d'Hergé.

Sobre esta qüestió, el col·leccionista ha explicat que "el pecat" del dibuixant va ser treballar per al diari "Le Soir" durant l'ocupació nazi, però ha subratllat que en moltes de les històries de Tintín hi ha missatges que "no vinculen l'autor amb la dreta, ni de bon tros amb l'extrema dreta". Ha posat com a exemple la defensa dels nadius i la crítica amb l'especulació urbanística de "Tintín a Amèrica" i títols com "Tintín al Tíbet" o "Tintín i els Pícaros".