Maquillatge fotogràfic
Si alguna cosa té de valorable la fotografia documentalista és la veracitat del document i l’autenticitat de les imatges fotografiades pel professional que ha tingut l’encert de ser-hi i la gràcia de captar-les sense trampa ni cartró.
No m’agrada el maquillatge en general, tot i que pugui ser justificat en últim terme per la seva finalitat estètica, i em plau menys encara quan l’objectiu final és de caràcter ètic poc rigurós que pot arribar a fer que les veritats històriques objectives siguin senzillament el resultat de vils manipulacions, sovint subtils i intel.ligents, fins que es descobreix la mentida. Ara comencem a saber que moltes coses no són com ens havien dit i també descobrim que les fotografies que les explicaven gràficament amb més claredat que les mil paraules de rigor van ser manipulades per professionals de reconegut prestigi internacional.
És el cas d’Ievgueni Xaldei, el “Capa rus”, conegut universalment per la fotografia de dos soldats col.locant la bandera amb la falç i el martell al Reichstag de Berlín com a símbol de la caiguda dels nazis, que per molts és una imatge manipulada, considerada també com el primer “photoshop” de la història.
El fet és que el Reichstag havia estat ocupat el 30 d’abril del 1945 a la nit i només durant unes hores, i Xaldei hi va tornar el 2 de maig amb una bandera soviètica i dos soldats i van escenificar la imatge. I encara va manipular el negatiu afegint-hi fum de focs llunyans a l’horitzó, esborrant un dels dos rellotges que portava un dels soldats per eliminar proves dels saquejos i retocant també la bandera.
Pots veure i jutjar per tu mateix aquesta i moltes altres fotografies de Ievgueni Xaldei a la retrospectiva més gran que li han dedicat al Museu Martin Gropius Bau de Berlín, sempre amb el dubte sobrela veracitat de les imatges. En cap cas dubto de la qualitat estètica i de la dimensió artística de les fotografies de Xaldei, però estem parlant d’imatges que documenten gràficament la història i no de treballs de fotografia creativa pensats només per satifer les necessitats estètiques de l’autor i del seu públic potencial.
