Lligar al Museu de Belles Arts de Boston





Acabo de descobrir, tot llegint un article d’Idoya Noain publicat a “El Periódico”, que s’ha posat de moda anar a lligar al Museu de Belles Arts de Boston, que cada primer divendres de mes obre els seus espais de quarts de sis de la tarda a quarts de deu del vespre perquè puguis anar a prendre unes copes, mentre balles tot intentant trobar parella, mentre contemples indirectament les obres d’art exposades que veus habitualment en ambient de silenci respectuós.

Altres museus nord-americans també ofereixen propostes similars, però el de Boston resulta especialment atractiu com a contrapunt a la filosofia general d’una ciutat marcada pels Red Sox de beisbol, els Celtics de bàsquet o els Patriots en futbol americà, que tenen ja els seus mecanismes particulars per lligar.

Aquí a Catalunya encara no ha arribat aquesta moda d’anar a lligar de manera programada entre obres d’art, tot i que com bé saps de manera espontània i particular som molts els que ho hem intentat quan anem a visitar museus i contemplem tangencialment alguna presa viva desitjable de bellesa comparable o millor que les peces exposades. I també és habitual intentar establir relacions més que amistoses entre els assistents als actes inaugurals d’exposicions en museus o sales d’art, sovint més importants i estimulants que la contemplació estricta de les obres exposades.