El Macba recupera 320 obres

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) inaugura avui l'exposició 'Temps com a matèria. Col·lecció Macba. Noves incorporacions', un programa que recupera el conjunt d'obres adquirides, donades i dipositades els últims anys. Es tracta de 320 obres de 80 artistes, de les quals 50 són inèdites, que es podran veure a les tres plantes del museu.

La mostra es podrà veure des d'avui al 31 d'agost, tot i que les obres de la planta baixa hi restaran tot l'any. Entre les obres que es podran veure per primera vegada destaquen tasques d'Antoni Tàpies, Franz Kline, Robert Motherwell, Gego, Pablo Palazuelo, Hans Haacke, Matt Mullican, Rita McBride, Katalin Ladik, Palle Nielsen i Joan Rabascall, entre molts altres.

El director del Macba, Bartomeu Martí, ha destacat que un dels criteris de la nova ordenació és la història mateixa de la col·lecció del museu, que segons la seva opinió té "un caràcter particular". Martí ha explicat la voluntat d'ampliar eixos temàtics i aspectes cronològics, donant així "continuïtat" a l'actual col·lecció.

Aquesta narració, tot i això, no es fa "de manera enciclopèdica", ja que el director concep el museu com "un laboratori que s'acosta molt a l'esperit que anima la creativitat dels artistes, amb riscos i empenta", ha assegurat. Un d'aquests petits riscos és la data de començament de la col·lecció, situada el 1955, en un fet que, segons el mateix Martí, "no és clau però tampoc és anecdòtic".

Es tracta de l'exposició d'obres del Museum of Modern Art (Moma) de Nova York que el règim de Franco va organitzar a Barcelona el 1955, una mostra que va portar a Espanya obres de Robert Motherwell, Morris Louis i Frans Kline, i que va servir perquè el règim comencés a apreciar l'art abstracte, en un període en què predominava l'art realista i figuratiu.

La planta baixa arrenca amb aquest fet i avança cronològicament, a través d'obres de Tàpies, Jorge Oteiza i Eduardo Chillida cap a la segona sala, dedicada als anys 70, per tractar "la fi de la utopia d'una manera de reinventar el món després de la segona Guerra Mundial". Destaquen unes fotografies de Haans Haacke sobre l'especulació immobiliària a Manhattan, que van estar prohibides al Guggenheim de Nova York, així com escultures de Lawrence Weiner.

L'última sala d'aquest pis està dedicada al pop europeu, que proposa, segons Martí, "una mirada més aspra i analítica" cap als excessos del consum, respecte al moviment equivalent nord-americà, amb tasques de Richard Hamilton, Rabascall i Jaume Xifra.

La primera planta abraça temàtiques com ara la censura, la repressió i la manipulació dels mitjans de comunicació, amb obres de David Lamelas, Francesc Abad, i León Ferrari, a més de la relació entre art i poesia, amb tasques de Marine Hugonnier, Marcel Broodthaers, Nacy Spero i Joan Brossa.

Martí ha reconegut que "no hi ha una pretensió d'il·lustrar-ho tot" i que la col·lecció està més estructurada en relació amb les "ruptures" entre classicisme i avantguardes. Precisament algunes d'aquestes ruptures es poden veure a la planta 2, que tracta la tensió entre cinema i teatre i la idea del joc i el plaer com a contramodel de l'educació oficial, basant-se sobretot en l'obra de Constant.

La col·lecció permanent es tanca amb dues obres emblemàtiques: 'Arena' (1997) de Rita Mc Bride, un treball d'"intensa dimensió teatral" que es presenta per primera vegada a Espanya, i un projecte de Dan Graham sobre la relació entre 'performance' i percepció.

Al costat d'aquesta ampliació de la col·lecció permanent la Capella Macba acollirà 'El principi d'incertesa', un extens programa de cinema, 'performances' i conferències que tindrà lloc del 15 de maig al 12 de juny. El museu vol així aprofundir en l'especulació com a principi d'investigació artística, sobretot a través d'obres de vídeo, cinema i àudio pertanyents a la col·lecció permanent.

Entrades populars