Carla Tabora a Olokuti
L'artista Carla Tabora exposa del 15 desembre al 15 de gener a Olokuti - Gràcia (Astúries, 36) un conjunt de fotografies pintades sota el títol "Frágil".
Carla Tabora ens explica: "A la natura trobem línies que identifico com a mapes i faig intuïtivament una relació profunda amb els mapes inscrits al nostre cos. L'exemple més proper és la relació de les nervadures d'un full i les línies de les nostres mans, o els mapes d'una ciutat, o simplement, mapes de camps sembrats, les branques d'un arbre en el nostre pulmó, rius i el nostre sistema circulatori. Podríem perdre'ns per aquesta enumeració interminable imaginant que el nostre cos és una mena de mapa primigeni i que en la nostra insaciable cursa cap a un futur inexistent hem oblidat les seves claus i els seus misteris. No obstant això, al combinar aquestes representacions a través de fotografies superposades, les realitats són diferents i l'ull estableix la distància física entre un element i un altre.
Carla Tabora ens explica: "A la natura trobem línies que identifico com a mapes i faig intuïtivament una relació profunda amb els mapes inscrits al nostre cos. L'exemple més proper és la relació de les nervadures d'un full i les línies de les nostres mans, o els mapes d'una ciutat, o simplement, mapes de camps sembrats, les branques d'un arbre en el nostre pulmó, rius i el nostre sistema circulatori. Podríem perdre'ns per aquesta enumeració interminable imaginant que el nostre cos és una mena de mapa primigeni i que en la nostra insaciable cursa cap a un futur inexistent hem oblidat les seves claus i els seus misteris. No obstant això, al combinar aquestes representacions a través de fotografies superposades, les realitats són diferents i l'ull estableix la distància física entre un element i un altre.
La coincidència d'aquestes realitats s'estableix en el nostre instint, la intuïció o la necessitat de buscar una continuïtat i que som una unitat. Per mitjà de la fotografia i la pintura plantejo un poema visual que suggereix aquesta metonímia. El que vull expressar en la meva feina és la identitat de l'ésser amb l'univers i així evidenciar la seva infinitud. Poder "comprendre emocionalment" a través de la imatge pictòrica i el realisme de la imatge fotogràfica, una expressió plàstica conjunta. Plantejo una relació directa de la realitat que ens envolta i el seu esperit. Unir les línies invisibles als nostres ulls però evidents en la nostra intuïció. Per aconseguir tot aixó introduït anteriorment, utilitzo fotografies amb elements vegetals i parts del nostre cos, digitalitzades i intervingudes, que s'imprimeixen mitjançant un procés fotogràfic a color per després pintar-les mitjançant tècnica mixta: acrílic, neocolor, tinta. "
Entrada gratuïta
Entrada gratuïta
