El llegat de Konrad Fischer al MACBA
















Konrad Fischer, Sigmar Polke, Blinky Palermo i Gerhard Richter en front de la Galerie Heiner Friedrich, de Colònia 1967.


El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) recupera en una exposició el llegat del galerista, comissari i artista alemany Konrad Fischer (Düsseldorf, 1939-1996), que des d'una petita galeria casolana de a penes 30 metres quadrats va saber convertir-se en una de les figures més influents de l'art contemporani.

L'exposició 'Amb la probabilitat de ser vist. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d'una actitud' reunirà des de divendres i fins al 12 d'octubre al voltant de 300 peces de 40 artistes que la parella va atresorar, com galerista, al llarg de gairebé mig segle. Un periple que va començar el 1967, quan Fischer va obrir una petita galeria en un passatge del centre de Düsseldorf (Alemanya).



"Els visitants que venien al principi no s'adonaven del que era realment", ha explicat avui Dorothee Fischer a la presentació de l'exposició, que per remarcar la importància d'aquest modest espai, col·loca una reproducció exacta de la galeria just a l'entrada del museu.

Paradoxalment, el galerista mai va anomenar aquest espai pel seu nom, preferia fer-ho d'una forma més natural; que els artistes se sentissin 'A casa de Konrad Fischer'. Ara el museu barceloní exposa peces de Carl Andre --el primer a mostrar les seves obres allà-- Bruce Nauman, Eva Hesse, Piero Manzoni, Joseph Beuys, Juan Muñoz, Thomas Schütte i Gregor Schneider, entre molts altres.

Però l'exposició no se centra només en els artistes que la parella alemanya va descobrir, ja que no es pot passar per alt el caràcter "híbrid" de Fischer, que també va exercir d'artista. Des del 1963, quan va fer una espectacular 'performance-happening' en una botiga de mobles de Düsseldorf, Fischer es va donar a conèixer com a artista amb el cognom de la seva mare, --Lueg--, i es va interessar, primer pel món de l'esport (futbolistes i boxejadors) i després pels motius i patrons serials propers al pop art.

Per contextualitzar adequadament la presència d'obres de Gilbert&George, Bernd&Hilla Becher, On Kawara i Donald Judd, el Macba ha emplaçat al centre d'estudis i Documentació (Cedoc) gran part dels arxius que va manejar Fischer en la seva vida, així com un fil cronològic que permet apreciar el caràcter pioner de la seva petita galeria: En 1971 va ser la primera a acollir una exposició de vídeo a tot Europa.

Amb aquesta exposició, el Macba reprèn el fil d'una sèrie de mostres dedicades a les col·leccions privades europees. Després de presentar la Col·lecció Onnasch el 2001 i la Col·lecció Herbert el 2006, dirigeix la seva mirada al llegat de Fischer, un referent que per al comissari de la mostra, Friedrich Meschede, va estendre ponts entre l'art dels Estats Units i Europa, i que per a Marí confirma que "la història de l'art contemporani no la fan només els museus"./EP

Entrades populars