Adéu a Louise Bourgeois

Una de les grans artistes del segle XX ens ha deixat. L'escultora francesa Louise Bourgeois va morir aquest dilluns als 98 anys a la ciutat de Nova York, dos dies després de patir un infart. Coneguda per les seues colpidores i avantguardites escultures, que han estat exposades a tot el món, ha estat una de tants artistes que no van aconseguir arribar a un ampli reconeixement fins al final de la seua carrera.

Bourgeois, de nacionalitat francesa, se'n va anar a viure al costat dels seus pares el 1938, a Nova York, on va residir ja fins als seus últims dies i on va arribar al reconeixement com una de les artistes contemporànies més influents. Tot i haver viscut gran part de la seua vida als Estats Units i tindre la nacionalitat d'este país, el president de França, Nicolas Sarkozy, ja va decidir concedir la Legió d'Honor com a homenatge a la "gran artista", ha indicat l'Elisi en un comunicat emés aquesta matinada.

Els pares de Louise Bourgeois eren restauradors de tapissos, cosa que, segons ella, no va ser determinant en la seva carrera artística. No obstant això, des dels deu anys va començar a ajudar els seus pares amb els dibuixos dels tapissos. Després d'haver obtingut el batxillerat el 1932, va estudiar matemàtiques superiors a la Sorbona i geometria, esperant trobar així un ordre i una lògica en la seva vida, que des de ben petita ja era prou turbulenta, a partir de quan es va adonar que la seva mainadera era amant del seu pare. 

Bourgeois es va apartar de les matemàtiques, en la seva opinió massa teòriques. Va començar estudis d'art a París, primer a l'escola de Belles Arts i després a moltes acadèmies i també a l'Escola del Louvre. Va tenir per això de professors a artistes com Paul Colin, Cassandre o el mateix Fernand Léger. 

El 1937 va conèixer a Robert Goldwater, que es casarà amb ella i amb qui es traslladarà a Nova York l'any següent. Allà va prosseguir el camí que havia iniciat a París i va portar a terme les seves primeres exposicions, impregnant les seves obres, especialment escultures, d'aquesta vena psíquica, procedent dels seus conflictes personals. Plenament conscient d'aquesta dimensió de la seva obra, està però molt allunyada de les representacions literals que caracteritzaven en especial al surrealisme en la seva relació amb l'inconscient, i en aquest sentit va obrir una via molt avantguardista de l'art contemporani. Les seves escultures monumentals d'aranyes, construccions oníriques, són un dels exemples més coneguts. 

El 2003 li va ser concedit el Premi de la Fundació Wolf de les Arts de Jerusalem. (1991) el 1997 el "Lifetime Achievement in Contemporary Sculpture Award, International Sculpture Center, Hamilton, NJ, USA. I la Medalla Nacional de les Arts. /EP