Denuncien l'escassa inversió cultural de l'Estat a Catalunya
L'informe 2009 del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) adverteix una escassa inversió de l'Estat a Catalunya per a cultura per ciutadà, i una falta d'internacionalització de la cultura catalana excepte en la llengua, ha dit avui en roda de premsa el seu president, Francesc Guardans.
Amb dades del 2008, l'Estat ha aportat 7,61 euros per habitant a Catalunya, gairebé la meitat que la mitjana espanyola (12,75 euros), i quatre vegades menys que la comunitat de Madrid, que encapçala la llista amb 28,81 euros per habitant. Aquestes diferències "flagrants i clarament desfavorables" per a Catalunya se suavitzen si s'analitzen les subvencions i inversions de l'Estat en cultura per autonomies, ja que Catalunya ocupa la segona posició des de 2006 --després de Madrid, amb entre el 30% i el 44%, segons l'any--, amb percentatges que van del 9,5% al 14,2% del volum total de diners repartit per l'Estat, segons l'any que s'analitzi.
La institució cultural catalana amb més suport econòmic estatal és el Liceu, amb 12.918.000 euros el 2008, seguida del Mnac (4.115.000), xifres que l'estudi compara amb les quals van rebre aquest any "institucions similars" de Madrid, com el Teatro Real (19.093.000 euros) i el Museu del Prado (33.897.000). "No farem victimismes ni reivindicacions permanents, però una coresponsabilitat sí que demanem", ha dit Guardans.
Un detall que destaca l'informe és que de la partida dedicada a l'acció exterior o estatal, la despesa de l'institut Cervantes és, per si sol, superior als diners que rep Catalunya de l'Estat. Guardans ha considerat necessaris "augments pressupostaris suficients" perquè l'Institut Ramon Llull (IRL) tingui recursos per internacionalitzar les disciplines artístiques i culturals catalanes en el seu conjunt, com ja fa amb la llengua.
Guardans, que ha entregat aquest matí l'informe al president del Parlament, Ernest Benach, davant del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, l'ha presentat després davant de representants del món de l'art i la creació a l'Antic Teatre de Barcelona.
Després de ser el primer informe, no l'han limitat a dades d'un any natural, i han sobrepassat el 2009 "quan ha calgut" per reflectir la situació de la cultura a Catalunya. Ha clamat, en tot cas, que "en països similars" a Catalunya hi ha "molta més informació i més actualitzada" de la que ells han pogut disposar aquí.
Aquesta primera radiografia general de la cultura, feta en sis mesos i amb una "àmplia participació" --perquè l'ha redactat el Conca però "és resultat d'escoltar molta gent" de sectors culturals-- donarà lloc a un pla estratègic.
Després d'un diagnòstic general, l'estudi fa una anàlisi puntual de totes les expressions culturals. En música, Guardans ha observat que "sobren regulacions, falten sales" perquè cal implementar una política estratègica en l'organització de concerts, i "quantes més restriccions, més difícil que la gent s'atreveixi a obrir una sala", ha estimat.
La dansa passa per una "greu disminució de la contractació" --entre 2005 i 2008 ha caigut un 20%--, i el circ té poques possibilitats d'actuar en sales per qüestions tècniques i de seguretat, de manera que professionals catalans es veuen obligats a treballar fora de Catalunya, "amb la consegüent fuga de valors".
De les arts escèniques, el teatre és el que gaudeix de més bona salut, però té un desequilibri territorial i una "greu" fragmentació de l'àmbit català. "Cal evitar el centralisme de Barcelona en detriment de la resta de poblacions catalanes", ha dit Guardans.
La cultura és, segons ell, el que pot fer que la societat en plena crisi sigui "més rica i forta", pel que ha demanat mirar-la com a inversió, no despesa. A més, pot tancar "la bretxa" que hi ha respecte a la nova immigració i evitar noves formes d'exclusió.
Al final, el Conca assumeix 25 compromisos, com impulsar la consideració de la cultura com un bé públic comú i la democratització de la cultura, que en alguns casos són deures propis, i en altres, aspectes a fomentar./EF
Amb dades del 2008, l'Estat ha aportat 7,61 euros per habitant a Catalunya, gairebé la meitat que la mitjana espanyola (12,75 euros), i quatre vegades menys que la comunitat de Madrid, que encapçala la llista amb 28,81 euros per habitant. Aquestes diferències "flagrants i clarament desfavorables" per a Catalunya se suavitzen si s'analitzen les subvencions i inversions de l'Estat en cultura per autonomies, ja que Catalunya ocupa la segona posició des de 2006 --després de Madrid, amb entre el 30% i el 44%, segons l'any--, amb percentatges que van del 9,5% al 14,2% del volum total de diners repartit per l'Estat, segons l'any que s'analitzi.
La institució cultural catalana amb més suport econòmic estatal és el Liceu, amb 12.918.000 euros el 2008, seguida del Mnac (4.115.000), xifres que l'estudi compara amb les quals van rebre aquest any "institucions similars" de Madrid, com el Teatro Real (19.093.000 euros) i el Museu del Prado (33.897.000). "No farem victimismes ni reivindicacions permanents, però una coresponsabilitat sí que demanem", ha dit Guardans.
Un detall que destaca l'informe és que de la partida dedicada a l'acció exterior o estatal, la despesa de l'institut Cervantes és, per si sol, superior als diners que rep Catalunya de l'Estat. Guardans ha considerat necessaris "augments pressupostaris suficients" perquè l'Institut Ramon Llull (IRL) tingui recursos per internacionalitzar les disciplines artístiques i culturals catalanes en el seu conjunt, com ja fa amb la llengua.
Guardans, que ha entregat aquest matí l'informe al president del Parlament, Ernest Benach, davant del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, l'ha presentat després davant de representants del món de l'art i la creació a l'Antic Teatre de Barcelona.
Després de ser el primer informe, no l'han limitat a dades d'un any natural, i han sobrepassat el 2009 "quan ha calgut" per reflectir la situació de la cultura a Catalunya. Ha clamat, en tot cas, que "en països similars" a Catalunya hi ha "molta més informació i més actualitzada" de la que ells han pogut disposar aquí.
Aquesta primera radiografia general de la cultura, feta en sis mesos i amb una "àmplia participació" --perquè l'ha redactat el Conca però "és resultat d'escoltar molta gent" de sectors culturals-- donarà lloc a un pla estratègic.
Després d'un diagnòstic general, l'estudi fa una anàlisi puntual de totes les expressions culturals. En música, Guardans ha observat que "sobren regulacions, falten sales" perquè cal implementar una política estratègica en l'organització de concerts, i "quantes més restriccions, més difícil que la gent s'atreveixi a obrir una sala", ha estimat.
La dansa passa per una "greu disminució de la contractació" --entre 2005 i 2008 ha caigut un 20%--, i el circ té poques possibilitats d'actuar en sales per qüestions tècniques i de seguretat, de manera que professionals catalans es veuen obligats a treballar fora de Catalunya, "amb la consegüent fuga de valors".
De les arts escèniques, el teatre és el que gaudeix de més bona salut, però té un desequilibri territorial i una "greu" fragmentació de l'àmbit català. "Cal evitar el centralisme de Barcelona en detriment de la resta de poblacions catalanes", ha dit Guardans.
La cultura és, segons ell, el que pot fer que la societat en plena crisi sigui "més rica i forta", pel que ha demanat mirar-la com a inversió, no despesa. A més, pot tancar "la bretxa" que hi ha respecte a la nova immigració i evitar noves formes d'exclusió.
Al final, el Conca assumeix 25 compromisos, com impulsar la consideració de la cultura com un bé públic comú i la democratització de la cultura, que en alguns casos són deures propis, i en altres, aspectes a fomentar./EF
