Ramón Gaya homenatja la pintura a l'IVAM
L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) inaugura l'exposició 'Ramón Gaya. Homenatge a la pintura', en què l'obra de l'artista murcià, de qui enguany es commemora el centenari del seu natalici, "conversa" amb la dels seus pintors més admirats, des de representants de la creació oriental del segle XV fins a Picasso, passant per Velázquez. Este diàleg es concreta en cinquanta peces que Gaya (Múrcia, 1910-València, 2005) ha fet en la seua maduresa, durant els últims 30 anys de la seua carrera, i que revelen la "connivència" existent entre este artista i els seus referents.
Així ho ha assegurat avui el comissari del projecte, Pascual Masiá, qui ha presentat la selecció en roda de premsa al costat de la directora de l'IVAM, Consol Ciscar, el director de Projectes de la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC) --que organitza l'exposició al costat del museu valencià--, José Luis García Canido, i la delegada a València de la Fundació Caixa Múrcia, entitat patrocinadora, Lola Narváez.
Les obres exposades, procedents de diverses col·leccions particulars i els museus Ramón Gaya de Murcia i Municipal de Madrid, destil·len la passió que l'autor sentia per la pintura i que ha expressat "portant als seus quadres als autors als quals admirava". El públic podrà comprovar com entre els seus noms predilectes figuraven Murillo, Van Eyck, Rubens, Tiziano, Rembrandt, Vermeer, Van Gogh, Corot, Cezanne, Turner i, especialment, Velázquez.
Però, a més, s'ha sentit atret pel pensament de tradició oriental, el que es traduïx en el seu particular tribut a Shü Bun, Chu Ta i Hokusai, així com per la música, a la qual dedica els seus homenatges a Mozart i Stravinsky.
La variada nòmina d'autors en la qual Gaya va fixar la seua atenció és reflex de la seua voluntat de fugir de les classificacions tradicionals imposades per la història de l'art. De fet, deia que "l'estil és una presó fabricada per l'home per a arrecerar-se quan té por, quan se sent perdut, quan no encerta a ser lliure".
El recorregut expositiu oferix alhora l'oportunitat d'admirar el treball de maduresa de Gaya, el que va fer "quan se sentia més segur, ja que l'artista va trencar obres fins al final de la seua carrera", va recalcar Masiá.
L'obertura de la mostra, que es podrà preveure a l'IVAM fins al pròxim 5 de setembre, coincidix amb l'edició per part de la SECC i Pre-Textos de l'Obra Completa de Ramón Gaya, qui es definia a si mateix com un "pintor que escriu".
Amb motiu de l'exhibició s'ha publicat a més un catàleg que reproduïx les obres exposades i conté articles sobre la vida i l'obra de Gaya signats per Andrés Trapiello, Pascual Masiá, Consol Ciscar i poemes d'Enrique Rivas, Carlos Marzal, Vicente Gallego i Francisco Brines, entre d'altres.
El director de Projectes de la SECC, José Luis García Canido, ha subratllat el valor de Ramón Gaya com "icona per a tota una generació de la lluita per les llibertats" i ha recordat que per esta raó va haver de patir la "condemna" de l'exili.
L'artista murcià , que va participar en els anys 30 en les Missions Pedagògiques, s'ha situat al costat de la República després de l'esclat de al Guerra Civil, el que li porta a instal·lar-se a Mèxic amb l'ascensió de la dictadura franquista. Després d'un primer retorn a Espanya en 1960 ha estat prolongant les seues estades a Barcelona i, després, a València, on ha obert el seu estudi ja en 1974.
Per la seva banda, Consol Ciscar, ha destacat que "la neteja de les obres de Gaya naix per un rebuig al retòric i a l'expressionista, creant una aparent parquedat en la qual hi ha una creativitat inesgotable en què la pintura apareix sempre ordenada amb enquadraments i espais que s'imposen a si mateixos amb la seva mera presència".
La directora de l'IVAM ha afegit, sobre la possibilitat que la mostra viatge a altres ciutats, que "no és res difícil fer una itinerància d'una exposició de Ramón Gaya". El que és més complicat, ha puntualitzat, és que les entitats que presten les obres puguen cedir-les tot un any. "Però coses més difícils hem fet", ha afirmat. /EP
