Un retrat de Piero de Médici era del pintor Jacopo Pontormo #investigacions
La Universitat de Barcelona ha desenvolupat una nova tècnica analítica
basada en l'ablació làser que no danya les obres d'art i que ha permès
atribuir un retrat de Piero de Médici al pintor Jacopo Carucci di
Pontormo (1494-1557). La troballa ha estat realitzada per un equip del
Departament de Química Analítica de la Universitat de Barcelona
integrat pels investigadors Eva Marín, José Francisco García i Ángeles
Miquel, amb la col·laboració d'Antonio Padrón, de la Unitat de Metalls
dels Serveis Cientificotècnics de la UB. L'equip va rebre l'encàrrec
d'una col·lecció privada de Barcelona, que volia un estudi tècnic
sobre l'atribució d'un retrat de Piero de Médici al pintor florentí
del Renaixement Jacopo Pontormo.
Aquest descobriment s'ha aconseguit gràcies a l'estudi que s'ha dut a
terme mitjançant l'aplicació d'una nova tècnica que ha posat en marxa
aquest equip d'investigació i que permet caracteritzar el material de
les obres d'art produint només un deteriorament imperceptible. Eva
Marín ha explicat que "una de les limitacions del món de l'art ve de
l'obtenció d'una mostra d'un quadre o una escultura, ja que per motius
de respecte a l'obra d'art no pots aconseguir el material necessari
per a l'anàlisi". Amb l'ablació làser, continua Marín, es poden
prendre mostres de 100 micres de diàmetre, "un forat imperceptible per
a l'ull humà".
La metodologia que han utilitzat es basa en l'extracció de micrograms
de mostra successivament, en un mateix punt amb polsos de radiació
làser, per analitzar-los posteriorment. En el marc d'aquest projecte,
l'equip de la UB ha desenvolupat un sistema òptic i una cel·la
d'ablació que fan possible l'aplicació de l'ablació làser com a
sistema de mostreig sense cap limitació en la localització o en les
dimensions de l'obra. L'estudi tècnic i aplicació d'aquesta nova
tècnica instrumental han permès, per tant, determinar la composició
material de l'obra i a la vegada establir la relació amb els materials
que va utilitzar el pintor Jacopo Pontormo i amb els dibuixos
preparatoris d'aquest retrat, com han reconegut especialistes en la
matèria.
El retrat de Piero Médici és un quadre, apunta la investigadora, que
en la seva "vida" va patir certes modificacions, constatables en les
fotografies antigues que tenia el propietari, per la qual cosa la
restauradora es va plantejar que es podia fer un estudi per saber si
sota hi havia pintura original. L'estudi del quadre, que no estava
atribuït, va permetre recuperar la visió del quadre original i, en
comparació d'imatges d'arxius antics i les fotografies que tenia el
propietari, es va poder determinar que es tractava del quadre de
Pontormo que es donava per perdut. L'atribució a Pontormo serà
definitiva quan es pugui fer una anàlisi comparativa dels materials
pictòrics d'un altre llenç similar que hi ha a Florència.
Nascut a Florència, Piero de Médici, anomenat l'Infortunat, va ser
senyor de l'emblemàtica ciutat renaixentista entre 1492 i 1494, nou
anys abans de la seva mort. Piero era el fill més gran de Lorenzo de
Médici el Magnífic, i de Clarice Orsini, i a més era el germà gran del
que va ser Papa Lleó X.
Font: http://www.lamalla.cat/cultura/art/article?id=398439
basada en l'ablació làser que no danya les obres d'art i que ha permès
atribuir un retrat de Piero de Médici al pintor Jacopo Carucci di
Pontormo (1494-1557). La troballa ha estat realitzada per un equip del
Departament de Química Analítica de la Universitat de Barcelona
integrat pels investigadors Eva Marín, José Francisco García i Ángeles
Miquel, amb la col·laboració d'Antonio Padrón, de la Unitat de Metalls
dels Serveis Cientificotècnics de la UB. L'equip va rebre l'encàrrec
d'una col·lecció privada de Barcelona, que volia un estudi tècnic
sobre l'atribució d'un retrat de Piero de Médici al pintor florentí
del Renaixement Jacopo Pontormo.
Aquest descobriment s'ha aconseguit gràcies a l'estudi que s'ha dut a
terme mitjançant l'aplicació d'una nova tècnica que ha posat en marxa
aquest equip d'investigació i que permet caracteritzar el material de
les obres d'art produint només un deteriorament imperceptible. Eva
Marín ha explicat que "una de les limitacions del món de l'art ve de
l'obtenció d'una mostra d'un quadre o una escultura, ja que per motius
de respecte a l'obra d'art no pots aconseguir el material necessari
per a l'anàlisi". Amb l'ablació làser, continua Marín, es poden
prendre mostres de 100 micres de diàmetre, "un forat imperceptible per
a l'ull humà".
La metodologia que han utilitzat es basa en l'extracció de micrograms
de mostra successivament, en un mateix punt amb polsos de radiació
làser, per analitzar-los posteriorment. En el marc d'aquest projecte,
l'equip de la UB ha desenvolupat un sistema òptic i una cel·la
d'ablació que fan possible l'aplicació de l'ablació làser com a
sistema de mostreig sense cap limitació en la localització o en les
dimensions de l'obra. L'estudi tècnic i aplicació d'aquesta nova
tècnica instrumental han permès, per tant, determinar la composició
material de l'obra i a la vegada establir la relació amb els materials
que va utilitzar el pintor Jacopo Pontormo i amb els dibuixos
preparatoris d'aquest retrat, com han reconegut especialistes en la
matèria.
El retrat de Piero Médici és un quadre, apunta la investigadora, que
en la seva "vida" va patir certes modificacions, constatables en les
fotografies antigues que tenia el propietari, per la qual cosa la
restauradora es va plantejar que es podia fer un estudi per saber si
sota hi havia pintura original. L'estudi del quadre, que no estava
atribuït, va permetre recuperar la visió del quadre original i, en
comparació d'imatges d'arxius antics i les fotografies que tenia el
propietari, es va poder determinar que es tractava del quadre de
Pontormo que es donava per perdut. L'atribució a Pontormo serà
definitiva quan es pugui fer una anàlisi comparativa dels materials
pictòrics d'un altre llenç similar que hi ha a Florència.
Nascut a Florència, Piero de Médici, anomenat l'Infortunat, va ser
senyor de l'emblemàtica ciutat renaixentista entre 1492 i 1494, nou
anys abans de la seva mort. Piero era el fill més gran de Lorenzo de
Médici el Magnífic, i de Clarice Orsini, i a més era el germà gran del
que va ser Papa Lleó X.
Font: http://www.lamalla.cat/cultura/art/article?id=398439
