La Patum i Pere III s´utilitzaran de reclam turístic
i el Solsonès per signar diversos convenis de col·laboració amb
l'objectiu de promocionar els recursos intangibles en l'àmbit
turístic. Huguet ha definit aquests béns, entre els quals destaquen
Pere III, Benet Tristany o la Patum, com elements que no són 'fum',
que no es poden tocar, però que es poden convertir en equipaments de
turisme cultural.
Aprofitant la trobada, s'han signat convenis amb 11 institucions del
Bages. La major part són ajuntaments i també hi ha la Fundació Caixa
Manresa. Al Berguedà, s'han acordat amb alguns municipis, entre ells
Berga, a més del Consell Comarcal i el Consorci del Parc Fluvial. En
el cas del Solsonès, s'ha signat amb ajuntaments entre els quals
destaquen Solsona i Sant Llorenç de Morunys.
El conseller Huguet ha explicat que el Pla d'Implementació de Recursos
Turístics Intangibles és fruit d'una 'llarga tasca' de dos anys,
portada a terme conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona,
que va desembocar en la publicació d'un atlas de recursos. D'entre
aquests, s'ha prioritzat 190 referències que ara es volen promocionar.
Josep Huguet ha assegurat que, emmirallant-se en el centre i nord
d'Europa, s'ha d'anar més enllà del turisme vacacional de sol, platja
i neu, perquè aquesta oferta cada cop té més 'competidors
internacionals a preus rebentats'. En aquest sentit, el que cal fer
segons ell és 'reforçar la identitat' perquè és on es marca la
diferència.
El conseller ha assegurat que la 'manera de vendre la identitat' és
'creant un relat, una pel•lícula, una història, un guió'. En aquest
sentit, el que fa el Pla d'Intangibles és 'furgar en la nostra
història, mitologia i cultura'. El motiu de prioritzar certs referents
és que 'la història els ha portat a ser destinataris d'un turisme
cultural important'. En alguns casos, segons Huguet, ja tenen
l'oferta. En altres, tenen un fet que els pot ajudar a tenir-la.
Al Bages, es pretén promocionar la figura del Rei Pere III, a més de
la bruixeria a Sant Feliu Sasserera i els maquis a Navàs, Castellnou
de Bages i Santpedor. A Moià, es vol explotar l'etapa prehistòrica. A
Sallent, el conseller ha destacat que ja hi ha el Centre d'Acollida
Turística funcionant amb un altre d'aquests eixos, la
industrialització.
Preguntat sobre el futur CAT de Berga, des de la conselleria s'ha
assenyalat que el centre ja té 'l'estructura aixecada i probablement
durant aquest any ja quedarà feta la part externa'. Després,
afegeixen, faltarà el farciment interior, que també està en marxa.
Juntament amb el de Puigcerdà que, segons afirmen, 'està pràcticament
fet', ha de dibuixar una línia de promoció turística.
Al Solsonès, tal com passa amb la capital berguedana, es vol
promocionar el seu passat relacionat amb el Carlisme. Especialment,
mitjançant la figura de Benet Tristany a Pinós. A Sant Llorenç de
Morunys i a Riner, s'intentarà aprofitar l'impuls de l'obra barroca.
En el cas de l'Anoia, segons el conseller, hi ha dos aspectes
importants: hi passa el camí de Sant Jaume i també hi ha la ruta dels
castells de frontera. Ambdós fets pertanyen al capítol que s'ha
anomenat naixement de Catalunya. D'altra banda, en el que s'ha
denominat la 'Catalunya rebel', que és l'època dels segadors i la
guerra de successió, destaca la batalla de Prats de Rei, on aquest
divendres s'inaugura un Centre d'Interpretació. /acn
