Victor Mira a la Galeria EUDE de Barcelona
Gravats i originals, 1983-1990
Inauguració:
Dijous, octubre 6, 2011, a les 19.30
Galeria EUDE / Barcelona
http://www.galeriaeude.com/
Víctor Mira (Saragossa 1948 - Alemanya 2003) Pintor, escultor, gravador, fotògraf, ... va ser un creador inesgotable i d'una profunditat sorprenent. La importància del seu projecte creador va ser reconegut principalment a Alemanya, a Suïssa i a Amèrica del Nord, abans que a Catalunya.
La seva trajectòria tant nacional com internacional es reflecteix en la multitud de museus i col.leccions privades i estatals que tenen obra de l'artista. Destaquem el MOMA de Nova York, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, els Museus de Belles Arts de Vitòria i Saragossa, la col.lecció Argentaria, entre d'altres. Un dels últims reconeixements va ser el 2003 quan va ser elegit el millor artista de la Fira d'ARCO. Víctor Mira va morir a Alemanya a finals de 2003.
La seva carrera artística està marcada per un caràcter autodidacta. Mira és un creador inesgotable, la qual cosa el porta a crear diversitat de temes i estils. Sempre busca la veritat, es busca a si mateix. Artista introspectiu, pur i radical, amb una pintura contundent que enllaça la figuració i el primitivisme.
La seva intuïció vital el porta a absorbir l'expressionisme alemany com veiem en la sèrie de xilografies i original titulats Baselitzbeuys (1983), hi ha ressons de Beuys, de Baselitz, ... També la seva relació amb la tradició romàntica del Nord, els follets, els fantasmes cantadors, esperpèntics i patètics de la sèrie Caps de caminants (1981) hi ha ecos de Klee.
Totes les obres del tema cérvols i caçadors, recorden en la seva simplicitat l'art en fusta d'Àfrica, els treballs en or de l'Amèrica precolombina i sobretot el sentiment de les pintures rupestres d'Altamira. Les imatges són figures senzilles, abstractes, primitives i poètiques, amb sentit del ritme. L'espai és pla, els fons raspats per simular l'aspra textura de les parets d'una cova.
Els aiguaforts Cap de Cérvol (1983), la figura del cérvol, amb traços simples en negre sobre fons blanc-gris aquesta representat com una figura erecta, majestuosa amb grans ulls de mirada fixa. És com una emanació d'un poder invisible però que se sent. Migdia (1983), les figures dels caçadors que dansen i gesticulen amb els seus arcs i llances estan plenes de força primitiva. Els colors són el negre, el gris, el verd fosc. De vegades tocs de vermell en els arcs, les llances, instruments de matar, de gran poder màgic. Mitja Mort (1983), enorme ombra tenebrosa. Els colors negre i gris.
La sèrie dels aiguaforts:
Imatges d'esperits de cérvols, (1984), color ocre. Sense títol (tema cérvols, 1983) traços simples en negre i l'obra original Sense Títol (un caçador, 1979), traços negres amb fons or. Mira reflecteix la mateixa energia que els caçadors prehistòrics van saber fixar sobre les parets de les seves coves
Víctor Mira absorbeix de la tradició espanyola la línia negra que s'estén des Ribera, Goya a Picasso i presa de l'avantguarda catalana la línia Miró-Tàpies, sense oblidar l'art romànic, la màgia, la fantasia, el sentit poètic de la matèria i la capacitat per utilitzar signes de potent significació simbòlica.
La sèrie Montjuïc (xilografies de 1990) apareixen signes i símbols, sobre fons ocre-crema i / o negre, símbol de la creu, la calavera, filatures, el cor, esquelets, símbols fàl · lics, ... símbols que havia pintat en moltes de les seves obres de naturalesa morta.
El tema del mite de Sysipho recurrent en les seves obres i les seves pròpies paraules ens ajuden a comprendre millor el jo de l'artista.
"No sóc un pintor
que es ven més o
menys bé en el
mercat de l'art.
Jo sóc una força
que es manifesta "V. Mira
"Sempre que pinto em trobo en un estat físic d'immortalitat. Sempre m'he amenaçat a mi mateix amb la mort per així assaborir millor els instants decreació, que jo sempre considero els últims. Cada pinzellada pot ser la última. "V. Mira
