Perejaume mostra els darrers 10 anys a la Pedrera de Barcelona #culturacat #agendabcn
Lloc: Sala d'exposicions de CX La Pedrera
Preu: Gratuït
'Ai Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova!'. Aquest ambigu i divertit antitítol, amb moltes interpretacions possibles, dóna nom a l'exposició d'obra de Perejaume que es podrà veure a la Pedrera de Barcelona, de la Fundació CatalunyaCaixa , fins el 12 de febrer del 2012. Cap a dues-centes peces, gairebé totes de la darrera dècada i una bona part inèdites, set de les quals fetes exprés per a la mostra, construeixen un relat poètic, crític, dens, complexe, on l'artista s'interroga al voltant de la cultura de l'excés, de l'excés visual.
Al 1999 Perejaume va proposar 'Deixar de fer una exposició' al MACBA. L'exposició que ara s'inaugura a la Pedrera enllaça amb aquella. El comissari, Martí Peran, ha assegurat que si hi ha una guia per a l'exposició, aquesta és el llibre de poemes 'Pagèsiques' (vídeo), que s'ha publicat i presentat fa poques setmanes. Aquesta coincidència no li agrada a Perejaume, l'incomoda, per l'excés de presència que li suposa. Precisament, una de les grans idees que Perejaume ha rastrejat amb insistència en aquesta exposició, des de la crítica, des del dubte i la contradicció, és la idea d'excés: la cultura de l'excés visual, de l'excés de representació en la cultura actual.
Perejaume traça una línia argumental: 'Tota obra s'expressa sempre amb una certa resistència. La Pedrera de Gaudí n'és un bon exemple, de com es resisteix al consum visual, de la lluita constant que té contra aquesta vida especulativa, publicitària. Jo paro atenció al món que encara resisteix, que se situa fora d'una representació possible, a l'ombra de la llum mediàtica o portant a l'obaga la llum mediàtica.'
Continua: 'Una vegada els néts de Miró van mostrar uns dibuixos que el seu avi tenia guardats a la calaixera. Certament es notava que no havien patit el consum de la mirada. Ara fa un any, també em va fer un gran efecte, quan vaig anar a les Canteras de Ereño al País Basc a veure si encara hi havia l'obra 'Desescultura', que havia realitzar amb un grup d'estudiants el 1991. En aquella pedrera només hi havia uns quants burros pasturant i la intervenció artistica es mantenia i tenia una força extraordinària perquè ningú se la mirava. Aquesta és la peça més antiga que es mostra a l'exposició. La necessitava de punt de partida, per arrancar molts discursos.' Perejaume va fer un motllo d'un forat de la pedrera i el va restituir gravant la paraula 'Desescultura'.
L'exposició arrenca amb una sèrie d'intervencions en pedres i pedreres, que juguen i dialoguen amb l'edifici de Gaudí. Una altra d'aquestes intervencions inicials la va fer a Bristol, on va prendre una gran pedra i al seu lloc hi va posar una placa anunciant: 'This stone has been temporary removed for exhibition'. Quan es va acabar l'exposició Perejaume va tornar la pedra al seu lloc.
Perejaume constata 'el turisme infernal de les imatges i de les obres, que es passegen sense un destí clar. Però aquestes obres necessiten d'un espai físic i impliquen un repartiment d'atenció. Em fixo en l'angoixa que això comporta. Vivim una crisi de la saturació de l'espai i hem d'endevinar com crear a partir d'aquesta saturació.' És important aquesta idea de Perejaume que la cultura ocupa un espai, que la cultura no està en un espai abstracta. En aquest sentit, aporta tres vies per entendre la multiplicació de l'obra sense fre: tradicionalment, el pagès tenia la màxima que només perdurava el que es repetia en el temps. En canvi, la cultura acadèmica va introduir el concepte que la cultura es fixa. I més recentment, la cultura pop i industrial ha establert que només allò molt seriat queda (a base de la saturació, alguna cosa quedarà).
Un periodista li fa notar a l'artista que en la documentació apareix sovint la paraula decreixement. Perejaume sorprèn tothom dient: 'M'agrada plantejar el decreixement no en sentit ampli sinó en l'àmbit de la creació, i a partir de la idea de l'acumulació de material.' Aleshores, parla de la crisi que vivim i diu: 'Normalment estem en una cadena, però ara ens toca fer un gir, i aquest gir és molt delirant, d'una gran eloqüència, és sensacional. No havíem viscut mai abans una cosa així, és un gest que ens depassa absolutament.'
Una de les peces fetes expressament per a l'exposició és una llegenda sobre fons negre que diu:
«Li he demanat a l'obra que havia de ser aquí:
—Digues, ¿vols que t'exposi?
—No ho sé —m'ha dit.
Però m'ha semblat que ho deia amb més
mostres de no que de sí.»
Data inici 25 d'octubre del 2011
Data fi 12 de febrer del 2012
Hora De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
Lloc Sala d'exposicions de CX La Pedrera
Preu Gratuït
Adreça Passeig de Gràcia, 92. Barcelona
Àmbit Cultura
Per a Tots els publics
Tipus Exposició
INFORMACIÓ D'INTERÈS
Tancat els dies 25 i 26 de desembre, i 1 i 6 de gener.
Visites comentades per al públic en general
De dilluns a dijous, a les 18 h, en català;
divendres, a les 18 h, en català i castellà
Visites en grup (més de 10 persones), només amb reserva
A través del fax 902 202 139, el correu electrònic
reservespedrera@catalunyacaixa.com o el formulari del web
http://obrasocial.catalunyacaixa.com
Cal reservar amb una setmana d'antelació.
